Com cada dimecres, ens truquem amb les mames amigues per anar a BBTTA (grup de suport a l'alletament).
Em truca la Vero que em passarà a recollir cap a dos quarts de cinc, ok. Al migdia, m'envia un missatge l'Aroa que al final ens recollirà ella cap a les cinc i pico.. Jo li pregunto si a la Vero li ha passat res. Em diu que no, que ja m'ho explicarà que no te gaire bateria al mobil.. "ok, cuando salgais de casa avisame y estaremos listos" No em contesta.
Cap a les cinc i poc, truquen a la porta. "L'Aroaa!!! Òstres no m'ha trucat, és clar, no tenia bateria.." La faig pujar perque en Samy s'acava de despertar de la migdiada.. (els-hi va anar rodó!)
Obro la porta i la Meriem surt corrents a rebre la seva nova amigueta. Desde dins sento xiuxiueixos... Per dins meu penso, "segur que la Vero també ha vingut i venen aqui a liarla per sorpres jijiji"
Quan vaig cap a la porta em trobo.. EM TROBO A MA MAREEEE!!!!! I DESPRÉS AL PAREEEE!!! JODEEEEEEEEEEEEEEEERR QUE FEU AQUI?¿?!!?¿? La meva cara.. no sé com deuría ser, però de lerda flipada sii!!
Òstres els meus pares han vingut ha passar uns dies amb nosaltres!! A casa nostre!! I les meves noves amistats els havien anat a buscar a l'aeroport, n'eren còmplices! Quina sort que tinc :D
Han sigut uns dies bonics, ensenyant la casa, el poble, l'avi ha acompanyat la neta a l'escola, ens ha portat el pà al matí, hem fet colecho amb la mita, la Meriem, en Samy i jo, em esmorzat, dinat, brenat i sopat junts. Els nens han estat contents i una mica deshubicats, tot s'ha de dir..
Avui, avans de que marxéssin cap a Blanes, els hem portat a un dels llocs que ens va enamorar, hem fet tàpers i apa! a dinar a la platja que hi ha avans de Cedeira.
Éxplicaria moltes cosetes, però crec que millor us deixo unes instantànies per que ho veieu per vosltres mateixos.
diumenge, 25 de setembre del 2011
diumenge, 18 de setembre del 2011
Un dels GRANS
Bé, és un petit homenatge a un dels més grans.
Hem va arribar aquest escrit per part d'una de les dones maravelloses que he conegut aqui a Galícia.
Espero us agradi i transmeti tant com a mi..
"Yo tengo la idea de que las recién paridas están como iluminadas por dentro y los niños se duermen horas y horas sobre ellas, oyendo ese arroyo de leche tibia que les va llenando los pechos para que ellos mamen, para que ellos jueguen hasta que no quieran más, hasta que retiren la cabeza: "otro poquito más, niño..." y se les llene la cara y el pecho de gotas blancas".
YERMA. FEDERICO GARCIA LORCA
Hem va arribar aquest escrit per part d'una de les dones maravelloses que he conegut aqui a Galícia.
Espero us agradi i transmeti tant com a mi..
"Yo tengo la idea de que las recién paridas están como iluminadas por dentro y los niños se duermen horas y horas sobre ellas, oyendo ese arroyo de leche tibia que les va llenando los pechos para que ellos mamen, para que ellos jueguen hasta que no quieran más, hasta que retiren la cabeza: "otro poquito más, niño..." y se les llene la cara y el pecho de gotas blancas".
YERMA. FEDERICO GARCIA LORCA
Les Colònies
Aquest cap de setmana s'han fet les colònies familiars de cada any i nosaltres, amb tota la pena del nostre cor, no hi hem pogut anar.
Us explico...
Cada any, amb la família per part de ma mare, organitzem unes colònies familiars.
Els meus avis (pares de ma mare) tenen 12 fills, aquests fills tenen les seves parelles d'on en surten uns nets, i aquests nets, alguns, ja tenen fills. Total que sóm uns 80 o més, n'he perdut el compte ;P
A les colònies, normalment, no hi poden anar tots per circumstàncies particulars de cada un. Però ens solem ajuntar uns 50 o 60 entre fills, nets i besnets.
Cada any les prepara un grup. On anirem, quines activitats farem, que menjarem, com hi anirem, qui vindrà... tot.
Hem anat a Salamanca, Vall d'Aran, Andorra, Llavorsí, al Pou del Glaç, Mas Badó, València, Sau (2anys), l'any passat a l'Escala, i aquest any tocava la Molina.
La finalitat d'aquestes colònies és la cohesió del grup familiar. Participar en unes activitats lúdiques pensades perqué hi participi del més petit al més gran, fent grups barrejant les edats, etc.. en definitiva apropar-nos i coneixent-nos més uns als altres.
L'any de Llavorsí les varem preparar els nets, la meva generació. Va ser molt divertit perque ens reuníem cada tant, ens trucàvem, ens comunicàvem.. i montàvem totes les colònies nosaltres. Va ser molt gratifiant veure com tothom estava content del que ens havia costat tant d'organitzar.
Aquests dos últims anys les han preparat els gendres i joves dels meus avis.
A mi m'encanta anar-hi, m'encanta trobar-me amb tots aquells amb qui només et veus per Nadal o alguna data senyalada. Compartir, escoltar, discutir (amb respecte es clar!) esmorzar, dinar i sopar junts.. riure sense parar, escoltar batalletes. Aquests díes tothom està content i obert a tot. M'encantaa quan ens veuen a tots junts i ens pregunten si tot sóm família i veus als meus avis tot confois i bacil.lant dient, SÍ, els meus fills, nets i besnets :)
Hem fet activitats de tota mena!! Patinar tots sobre gel, anar a fer aquest recorreguts a boscos d'aventures penjats pels arbres, caraokes, muntar a cavall, raffting, jocs de nit, jocs de taula, descobertes, museus, golondrines cap a les Medes... i moltes més que em deixo!!
Total, que aquest any no hi hem pogut anar i m'ha sapigut molt greu perdre-me-les.
Un petó a tots els que les heu pogut disfrutar i un d'encara més grós, que per el motiu que sigui, no les heu pogut disfrutar.
Us explico...
Cada any, amb la família per part de ma mare, organitzem unes colònies familiars.
Els meus avis (pares de ma mare) tenen 12 fills, aquests fills tenen les seves parelles d'on en surten uns nets, i aquests nets, alguns, ja tenen fills. Total que sóm uns 80 o més, n'he perdut el compte ;P
A les colònies, normalment, no hi poden anar tots per circumstàncies particulars de cada un. Però ens solem ajuntar uns 50 o 60 entre fills, nets i besnets.
Cada any les prepara un grup. On anirem, quines activitats farem, que menjarem, com hi anirem, qui vindrà... tot.
Hem anat a Salamanca, Vall d'Aran, Andorra, Llavorsí, al Pou del Glaç, Mas Badó, València, Sau (2anys), l'any passat a l'Escala, i aquest any tocava la Molina.
La finalitat d'aquestes colònies és la cohesió del grup familiar. Participar en unes activitats lúdiques pensades perqué hi participi del més petit al més gran, fent grups barrejant les edats, etc.. en definitiva apropar-nos i coneixent-nos més uns als altres.
L'any de Llavorsí les varem preparar els nets, la meva generació. Va ser molt divertit perque ens reuníem cada tant, ens trucàvem, ens comunicàvem.. i montàvem totes les colònies nosaltres. Va ser molt gratifiant veure com tothom estava content del que ens havia costat tant d'organitzar.
Aquests dos últims anys les han preparat els gendres i joves dels meus avis.
A mi m'encanta anar-hi, m'encanta trobar-me amb tots aquells amb qui només et veus per Nadal o alguna data senyalada. Compartir, escoltar, discutir (amb respecte es clar!) esmorzar, dinar i sopar junts.. riure sense parar, escoltar batalletes. Aquests díes tothom està content i obert a tot. M'encantaa quan ens veuen a tots junts i ens pregunten si tot sóm família i veus als meus avis tot confois i bacil.lant dient, SÍ, els meus fills, nets i besnets :)
Hem fet activitats de tota mena!! Patinar tots sobre gel, anar a fer aquest recorreguts a boscos d'aventures penjats pels arbres, caraokes, muntar a cavall, raffting, jocs de nit, jocs de taula, descobertes, museus, golondrines cap a les Medes... i moltes més que em deixo!!
Total, que aquest any no hi hem pogut anar i m'ha sapigut molt greu perdre-me-les.
Un petó a tots els que les heu pogut disfrutar i un d'encara més grós, que per el motiu que sigui, no les heu pogut disfrutar.
dissabte, 17 de setembre del 2011
Premii!!
Porto poc més d'un mes explicant les nostres noves vivències i ja m'han donat un premii!! jijijij
Premi al "Blog Versàtil".
Me'l ha otorgat la Violeta, amiga, amiga retrobada, amiga de les que no deixaré perdre mai més ;)
La més maca, bonica, presiosa, encantadora.... jijijijiji
Aqui deixo el significat que ella mateixa té al seu blog de Versàtil;
Versàtil: adjectiu procedent de la paraula llatina versatilis, que fa referència a la capacitat d'alguna cosa o d'algú a adaptar-se de manera ràpida i amb facilitat a noves situacions, funcions, etc.
Crec que no hi ha més a dir, no??
Aquest premi va acompanyat d'una sèrie de regles que s'han de cumplir...mmm.. som-hi doncs!
1. Agrair i enllaçar a qui t'otorga el premi.
- Fet!
2. Compartir 7 coses sobre mi.
- Òstres, no sé si seràn 7.. a veure.
* Em dic Judith, i tinc dos fills, maravellosos. Són el que més m'estimo del món sencer. Cada dia aprenem junts l'art d'etimar sense condicions i a el tracte amb respecte uns vers al altres. Són els meus petits GRANS mestres.
* La Merierm la vaig tenir per cesària, perque anava atravessada, per desconeixement, i per confiar més amb la ginecòloga que amb el bebé i amb mi, per... pel que sigui!
* En Samy va nèixer com jo volia. Part respectat, confiant 100% amb ell i amb mi, sense medicina pel mig, a l'aigua, al nostre ritme.. perfecte!
* Em viscut tota la vida a Blanes, per raons de feina ens hem anat movent a munt i a vall, però sempre dins del nostre "País petit". Fa un mes i pocs dies, ens hem traslladat a viure a Galícia per feina, i aqui continuem la nostre nova vida.
* La meva família és mooooooolt gran. I dic mooooooolt perque ma mare són 12 germans, més les parelles corresponents, més els fills, més els fills dels fills.... jo conto cap a uns 80.. ja he perdut el comte!!
Per Nadal ens reunim tots a casa els àvis materns amb quasibé tots. ës una canya, m'encantaa!
* Per part de pare només tenia un germana, dic tenía perque va morir fa un parell d'anys.
Eren els meus tiets, els únics que els-hi deiem "tiet" i "tieta", i part, els únics que cumplien el paper de tiets al 100%. D'ells van sortir els meus dos cosins, la Núria i en Josep Maria, els primoos jejejejej
M'encanta quan per Nadal ens ajuntem a casa la Núria, o a Lliçà... (crec que d'això en faré un post, perque no acavaria d'escriure mai...)
* Tenía un gos que es deia Quimet, no crec que exiteixi un gos com ell (bé, era el meu) Un amic inseparable, petit, peluuut, atent. El meu germà i jo més d'una vegada no haviem anat a l'escola perque al sortir de casa, ell anava rere nostre, i es quedava fora a l'escala, després de tancar la porta.. no el podies deixar allà sool!!
Quan a el pare el van operar del càncer, i estava al llit per la químio, ell era allà al seu costadet llepant-li la mà :)
Uala!! n'hagés escrit més, eh?
I ara ve la següesnt regla, otorgar el premi a 15 Blogs!!!
No en conec tants.. ho intentaré, amb els que vaig seguint a saltirons..
L'EMOCIÓ VIOLETA
El de l'amiga Violeta. Li torno, m'encanta el seu blog. Plé de pensament i sentiments que un, a vegades, no hi sap posar nom, i llegeixes i dius "coi! a mi també em passa això" o "jo també penso així, i a vegades no sé explicar-ho.." i per saver ser versàtil amb totes les etapes viscudes i per viure.
UNA FINESTRA A TENERIFE
El de l'amiga Sandra. Que com jo, ha hagut de marxar amb la seva família cap a Tenerife, per feina, i, com jo, ha hagut d'adaptar-se a nous olors, nous rostres, noves aventures amb versatilitat. Valenta!
CALMA BLANES
Al grup d'alletament de Blanes, del qual n'he format part, per seguir endavant en temps un xic difícils. Us agraeixo l'acollida, i la feina que feu ajudant a les mares i bebés a trobar el camí per una exitosa lactància :D
DUES DISSENY
La meva cosina Eva, fa uns anyets va començar un projetce. Ella es dedica al disseny gràfic. Va començar mica en mica, com una formigueta ;) i ha currat molt per arribar on és. T'estimo prima!!
L'ESPAI FAMILIAR DE BLANES
UN espai, on n'he sigut part activa aquest any passat, on pares, mares i fills comparteixen un espai, amb altres famílies, amb activitats molt ben pensades per a una criança respectuosa i natural. Gràcies Montserrat, ets pura llum!
SOMNIS DE LLAVORS
De la companya Vanessa Belmonte, també part activa de l'Espai Familiar. No és ben bé un blog, però m'ha encantat l'idea. Ha creat una associació d'horts urbans ecològics on ens ensenyaran a apendre i a experimentar l'agricultura a casa.
BBTTA
Són les noves companyes del grup d'alletament de Narón, galícia. No és un blog, ho sé, però ara mateix formen part de la meva vida i tenia ganes de mencionar-les. M'encanta, estan súper actives, fan moltes coses!! En faré un post més endevant.
RESPETAR PARA EDUCAR
Un fantàstic Blog-consulta de la psicòloga Sonsoles Romero on hi trobareu solució als conflictes d'un mateix i/o amb els fills de manera respectuosa, basant-se amb tècniques de la disciplina positiva.
Bé, de moment no s'he m'acut cap més blog.
Un petó a tos i gràcies per llegir-me!
:D
Premi al "Blog Versàtil".
Me'l ha otorgat la Violeta, amiga, amiga retrobada, amiga de les que no deixaré perdre mai més ;)
La més maca, bonica, presiosa, encantadora.... jijijijiji
Aqui deixo el significat que ella mateixa té al seu blog de Versàtil;
Versàtil: adjectiu procedent de la paraula llatina versatilis, que fa referència a la capacitat d'alguna cosa o d'algú a adaptar-se de manera ràpida i amb facilitat a noves situacions, funcions, etc.
Crec que no hi ha més a dir, no??
Aquest premi va acompanyat d'una sèrie de regles que s'han de cumplir...mmm.. som-hi doncs!
1. Agrair i enllaçar a qui t'otorga el premi.
- Fet!
2. Compartir 7 coses sobre mi.
- Òstres, no sé si seràn 7.. a veure.
* Em dic Judith, i tinc dos fills, maravellosos. Són el que més m'estimo del món sencer. Cada dia aprenem junts l'art d'etimar sense condicions i a el tracte amb respecte uns vers al altres. Són els meus petits GRANS mestres.
* La Merierm la vaig tenir per cesària, perque anava atravessada, per desconeixement, i per confiar més amb la ginecòloga que amb el bebé i amb mi, per... pel que sigui!
* En Samy va nèixer com jo volia. Part respectat, confiant 100% amb ell i amb mi, sense medicina pel mig, a l'aigua, al nostre ritme.. perfecte!
* Em viscut tota la vida a Blanes, per raons de feina ens hem anat movent a munt i a vall, però sempre dins del nostre "País petit". Fa un mes i pocs dies, ens hem traslladat a viure a Galícia per feina, i aqui continuem la nostre nova vida.
* La meva família és mooooooolt gran. I dic mooooooolt perque ma mare són 12 germans, més les parelles corresponents, més els fills, més els fills dels fills.... jo conto cap a uns 80.. ja he perdut el comte!!
Per Nadal ens reunim tots a casa els àvis materns amb quasibé tots. ës una canya, m'encantaa!
* Per part de pare només tenia un germana, dic tenía perque va morir fa un parell d'anys.
Eren els meus tiets, els únics que els-hi deiem "tiet" i "tieta", i part, els únics que cumplien el paper de tiets al 100%. D'ells van sortir els meus dos cosins, la Núria i en Josep Maria, els primoos jejejejej
M'encanta quan per Nadal ens ajuntem a casa la Núria, o a Lliçà... (crec que d'això en faré un post, perque no acavaria d'escriure mai...)
* Tenía un gos que es deia Quimet, no crec que exiteixi un gos com ell (bé, era el meu) Un amic inseparable, petit, peluuut, atent. El meu germà i jo més d'una vegada no haviem anat a l'escola perque al sortir de casa, ell anava rere nostre, i es quedava fora a l'escala, després de tancar la porta.. no el podies deixar allà sool!!
Quan a el pare el van operar del càncer, i estava al llit per la químio, ell era allà al seu costadet llepant-li la mà :)
Uala!! n'hagés escrit més, eh?
I ara ve la següesnt regla, otorgar el premi a 15 Blogs!!!
No en conec tants.. ho intentaré, amb els que vaig seguint a saltirons..
L'EMOCIÓ VIOLETA
El de l'amiga Violeta. Li torno, m'encanta el seu blog. Plé de pensament i sentiments que un, a vegades, no hi sap posar nom, i llegeixes i dius "coi! a mi també em passa això" o "jo també penso així, i a vegades no sé explicar-ho.." i per saver ser versàtil amb totes les etapes viscudes i per viure.
UNA FINESTRA A TENERIFE
El de l'amiga Sandra. Que com jo, ha hagut de marxar amb la seva família cap a Tenerife, per feina, i, com jo, ha hagut d'adaptar-se a nous olors, nous rostres, noves aventures amb versatilitat. Valenta!
CALMA BLANES
Al grup d'alletament de Blanes, del qual n'he format part, per seguir endavant en temps un xic difícils. Us agraeixo l'acollida, i la feina que feu ajudant a les mares i bebés a trobar el camí per una exitosa lactància :D
DUES DISSENY
La meva cosina Eva, fa uns anyets va començar un projetce. Ella es dedica al disseny gràfic. Va començar mica en mica, com una formigueta ;) i ha currat molt per arribar on és. T'estimo prima!!
L'ESPAI FAMILIAR DE BLANES
UN espai, on n'he sigut part activa aquest any passat, on pares, mares i fills comparteixen un espai, amb altres famílies, amb activitats molt ben pensades per a una criança respectuosa i natural. Gràcies Montserrat, ets pura llum!
SOMNIS DE LLAVORS
De la companya Vanessa Belmonte, també part activa de l'Espai Familiar. No és ben bé un blog, però m'ha encantat l'idea. Ha creat una associació d'horts urbans ecològics on ens ensenyaran a apendre i a experimentar l'agricultura a casa.
BBTTA
Són les noves companyes del grup d'alletament de Narón, galícia. No és un blog, ho sé, però ara mateix formen part de la meva vida i tenia ganes de mencionar-les. M'encanta, estan súper actives, fan moltes coses!! En faré un post més endevant.
RESPETAR PARA EDUCAR
Un fantàstic Blog-consulta de la psicòloga Sonsoles Romero on hi trobareu solució als conflictes d'un mateix i/o amb els fills de manera respectuosa, basant-se amb tècniques de la disciplina positiva.
Bé, de moment no s'he m'acut cap més blog.
Un petó a tos i gràcies per llegir-me!
:D
dimarts, 13 de setembre del 2011
Escola nova
Ja em passat els dos dies de nervis.
Ahir varem fer la presentació. Els nens van entrar a l'escola a les 11.30 i a nosaltres ens avisaríen a les 12 per entrar a l'aula amb ells.
Les instal.lacions de l'escola... psss, no maten, però com aqui hi plou sovint, hi ha molts de porxos perque els nens puguin sortir al pati encara que plogui, i això m'agrada.
És la única escola d'Ares, però els nens del poble també van a l'escola del poble del costat.
Jo em pensava trobar una escola un tant massificada, però he vist que no. A la classe de la Meriem són 19, cosa que a les altres escoles on havia anat eren 25 (6 més, 6 menys, és noten..)
L'horari és de 9.30h a 14.30h, m'agrada l'horari, tenim tota la tarda per nosaltres i la veritat, haver d'anar a l'escola a ben dinat a que t'expliquin no sequé...ffff... mandreta, no?
El que no trobo gaire raonable és el pati, només tenen mitja hora!!! 0_o'
Centrem-nos... un detall que em va agradar, i que no vaig trobar en les altres dues escoles,´va ser ahir, dia de presentació.
Com deia avans, els nens van entrar a 2/4 de dotze, i nosaltres cap a les 12, a la mateixa aula, amb ells! Mentre ells pintaven el seu nom, per penjar-lo després al suru, i en Samy anava fent visites a tothom i guixava la pissarra, la mestre "Xixa" ens explicava les normes bàsiques, el funcionament, el material que han de dur, etc...
Em va agradar, escola constructivista, si els nens no acaben una fitxa a la classe la portaran a casa per acabar, si els pares creuen que els seus fills no han de dur deures a casa, ho diuen i cap problema.
Ella és del parer que els nens no han de dur deures a casa, però sembla que hi ha pares que ho nesseciten com per reafirmar que el seu fill està fotent algo de bó a l'escola.... a segón?.....
Es centra amb les nessecitats de cada nen, és molt amable parlant amb ells, no alça la veu, els escolta (no ho fa veure), els mira...
Jo li vaig comentar que la Meriem va moltes vegades al lavabo a fer pipí, i em va dir que cap problema,només faltaria!! (cosa que a l'altre escola s'hi havia d'anar pixat i cagat de casa)
Ella està conenta, li agrada la mestra, els companys i companyes... Aquest matí,quan faltaben 3/4 d'hora per començar l'escola, ja estava a punt, esmorzada, vestida, dents netes, amb la motxilla hi tot a la porta ajajajjaja
Que n'és de maca....
I si ella està contenta jo també :D
Ahir varem fer la presentació. Els nens van entrar a l'escola a les 11.30 i a nosaltres ens avisaríen a les 12 per entrar a l'aula amb ells.
Les instal.lacions de l'escola... psss, no maten, però com aqui hi plou sovint, hi ha molts de porxos perque els nens puguin sortir al pati encara que plogui, i això m'agrada.
És la única escola d'Ares, però els nens del poble també van a l'escola del poble del costat.
Jo em pensava trobar una escola un tant massificada, però he vist que no. A la classe de la Meriem són 19, cosa que a les altres escoles on havia anat eren 25 (6 més, 6 menys, és noten..)
L'horari és de 9.30h a 14.30h, m'agrada l'horari, tenim tota la tarda per nosaltres i la veritat, haver d'anar a l'escola a ben dinat a que t'expliquin no sequé...ffff... mandreta, no?
El que no trobo gaire raonable és el pati, només tenen mitja hora!!! 0_o'
Centrem-nos... un detall que em va agradar, i que no vaig trobar en les altres dues escoles,´va ser ahir, dia de presentació.
Com deia avans, els nens van entrar a 2/4 de dotze, i nosaltres cap a les 12, a la mateixa aula, amb ells! Mentre ells pintaven el seu nom, per penjar-lo després al suru, i en Samy anava fent visites a tothom i guixava la pissarra, la mestre "Xixa" ens explicava les normes bàsiques, el funcionament, el material que han de dur, etc...
Em va agradar, escola constructivista, si els nens no acaben una fitxa a la classe la portaran a casa per acabar, si els pares creuen que els seus fills no han de dur deures a casa, ho diuen i cap problema.
Ella és del parer que els nens no han de dur deures a casa, però sembla que hi ha pares que ho nesseciten com per reafirmar que el seu fill està fotent algo de bó a l'escola.... a segón?.....
Es centra amb les nessecitats de cada nen, és molt amable parlant amb ells, no alça la veu, els escolta (no ho fa veure), els mira...
Jo li vaig comentar que la Meriem va moltes vegades al lavabo a fer pipí, i em va dir que cap problema,només faltaria!! (cosa que a l'altre escola s'hi havia d'anar pixat i cagat de casa)
Ella està conenta, li agrada la mestra, els companys i companyes... Aquest matí,quan faltaben 3/4 d'hora per començar l'escola, ja estava a punt, esmorzada, vestida, dents netes, amb la motxilla hi tot a la porta ajajajjaja
Que n'és de maca....
I si ella està contenta jo també :D
Anem al grà...
Bé, un altre curs escolar que comença. Però aquest no és com els altres, aquest és diferent.
La nit avans del primer dia d'escola (presentació)al llit. En Samy ja dorm. Noto que la Meriem no para de bellugar-se. Em giro cap al seu costat. Comença una conversa sèria i divertida que dura, més o menys, una horeta...
"que et passa Meriem?"
tinc por mama..
"por? de qué?"
ai no sé, de l'escola, si faré amics, si entendré el que em diuen en gallec..
"potser vols dir que tens nervis, no?"
si, segurament, perque em noto una mica de mal de panxa..
"segurament, a mi també em passa quan estic nerviosa..."
sóc una incompresa amb mi mateixa mama..
"perque? que vols dir que ets una incompresa?"
que no m'entenc a mi mateixa, jo tinc ganes d'anar-hi però em fa por, vull dir nervis..
- en abracem ben fort -
"és normal Meriem, és un lloc nou, amb gent nova i idioma nou, encara que tu el castellà el domines molt bé, amb això no tindràs problemes. I tal com ets tu de simpàtica i oberta faràs amigues demà mateix, al menys en començaràs a conèixer alguna, no? "
si... però mama, jo no sóc com tu, de simpàtica.. jo.. sóc diferent
" És clar que ets diferent, fins-hi tot diria que ets més simpàtica que jo! quin rollo si fóssim iguals, no?"
-riures amb veu baixa-
a si?
"Hi tant, tu tens el dó de fer amics i amigues allà on vas, ets respectuosa amb tothom, és igual si és blanc o negre, ros o moreno, alt o baix,t'amotlles al que sigui, a qualsevol joc, ets una amiga de veritat. M'encantaria ser per un dia, una de les nenes amigues teves, segur que m'ho passaría pipa!!"
si tens raó mama, alguna vegada m'han dit que era bona amiga".." tu quan vas anar el primer dia a treballar al Capravo de Torelló tmb estaves nerviosa?
"òstres hi tant!!"
-cara de, uala, a tu també t'ha passat!-
"él primer dia que comences algo nou sempre tens un neguit, però després, mica en mica, va passant :).. "
ai mama... que bé, ja estic menys nerviosa, no sé si podré dormir..
"Vina cap aqui, agafa't de la meva mà i relaaaaaaaaaxe't......
Va durar 2 minuts a dormir-se.
Haig de dir que després d'això, em va estar explicant anègdotes de l'escola de Blanes, i no sé com en Samy no es va despertar de fart de riure que en vàrem fer jijijijiji
El post té el nom de "al grà", perque cada cop que jo em desviava o em liava massa, la Meriem em deia, mama al grà...
La nit avans del primer dia d'escola (presentació)al llit. En Samy ja dorm. Noto que la Meriem no para de bellugar-se. Em giro cap al seu costat. Comença una conversa sèria i divertida que dura, més o menys, una horeta...
"que et passa Meriem?"
tinc por mama..
"por? de qué?"
ai no sé, de l'escola, si faré amics, si entendré el que em diuen en gallec..
"potser vols dir que tens nervis, no?"
si, segurament, perque em noto una mica de mal de panxa..
"segurament, a mi també em passa quan estic nerviosa..."
sóc una incompresa amb mi mateixa mama..
"perque? que vols dir que ets una incompresa?"
que no m'entenc a mi mateixa, jo tinc ganes d'anar-hi però em fa por, vull dir nervis..
- en abracem ben fort -
"és normal Meriem, és un lloc nou, amb gent nova i idioma nou, encara que tu el castellà el domines molt bé, amb això no tindràs problemes. I tal com ets tu de simpàtica i oberta faràs amigues demà mateix, al menys en començaràs a conèixer alguna, no? "
si... però mama, jo no sóc com tu, de simpàtica.. jo.. sóc diferent
" És clar que ets diferent, fins-hi tot diria que ets més simpàtica que jo! quin rollo si fóssim iguals, no?"
-riures amb veu baixa-
a si?
"Hi tant, tu tens el dó de fer amics i amigues allà on vas, ets respectuosa amb tothom, és igual si és blanc o negre, ros o moreno, alt o baix,t'amotlles al que sigui, a qualsevol joc, ets una amiga de veritat. M'encantaria ser per un dia, una de les nenes amigues teves, segur que m'ho passaría pipa!!"
si tens raó mama, alguna vegada m'han dit que era bona amiga".." tu quan vas anar el primer dia a treballar al Capravo de Torelló tmb estaves nerviosa?
"òstres hi tant!!"
-cara de, uala, a tu també t'ha passat!-
"él primer dia que comences algo nou sempre tens un neguit, però després, mica en mica, va passant :).. "
ai mama... que bé, ja estic menys nerviosa, no sé si podré dormir..
"Vina cap aqui, agafa't de la meva mà i relaaaaaaaaaxe't......
Va durar 2 minuts a dormir-se.
Haig de dir que després d'això, em va estar explicant anègdotes de l'escola de Blanes, i no sé com en Samy no es va despertar de fart de riure que en vàrem fer jijijijiji
El post té el nom de "al grà", perque cada cop que jo em desviava o em liava massa, la Meriem em deia, mama al grà...
diumenge, 4 de setembre del 2011
Germana GRAN
"Ets la millor germana gran que en Samy podía tenir i la fillor filla del món". Aquesta frase la repeteixo unes quantes vegades al día a la Meriem. M'encanta com a filla, ho he pogut comprovar durant 6 anys llargs (al novembre fa els 7). Però el que més m'enorgulleig és veure com fa de germana gran amb el petit Samy.
Té mooooooolta passiència, perqué en Samy n'hi fa de tots colors i formes jijiji, li desendreça l'habitació, les nines les despentina, els collarets per terra, tot el que té ella ho vol ell... però la Meriem li explica; "Samy, torna'm això que hi estic jugant, mira t'en dono un altre de més macu", "corre vés a ensenyar-li a la mare això tant bonic que t'he deixat!!", "et deix aquest, però aquest no que es trenca".... tot això amb un tó totalment respectuós.
També haig de dir que hi ha moments que es desespera pobre, però mai el crida, ni hi ha cap mal gest cap a ell, em crida a mi," MAMAAAAAAAA!!! EN SAMY NO EM DEIXA JUGAR TRANQUILAAAAAAAAAAAAAA!!!" (raro sería si tot fossin flors i violes, oi?)
Quan jo haig de fer alguna cosa, com rentar plats, fer dinar... li demano si el vol entretenir una miqueta, la majoria de vegades em dona un sí :)
I de seguida inventa un joc o algo per fer que sap que al petit Samy li agradarà. Haig de dir que quan la Meriem crida al seu germà ell no dubta ni un moment en anar-hi, sap que el farà riure segur :D
Els-hi encanta que els-hi posi un CD de la Trinca que ens va gravar el tiet i ballar.
Al pis on sóm hi havien dos coixins, un de llarg al llit de matrimoni i un de normal al llit individual. Com que no els fem servir els tenim guardats al menjador i amb ells s'hi passen hores jugant a històries inventades per la Meriem (que evidentment és la que porta el joc, encara que deixa que en Samy faigi el que vol).
Sap quan a en Samy no li be de gust fer alguna cosa o algo no li agrada que li facin, el respecta molt.
Quan sóm al parc, encara que ella vaigi al seu aire, sempre està a la guait per si algún altre nen li pot fer algo a en Samy. Es posa al seu costat posant-li una mà protectora a l'esquena i no diu rés. Sap que així, d'alguna manera l'està protegint :)
Però ahir ja vaig al.lucinar del tot... jo sempre em dutxo amb en Samy, al plat de dutxa, o amb tots dos a la banyera. Vaig fer el primer perque la Meriem volia seguir jugant al seu món de nines.
Quan vaig acavar vaig avisar la Meriem que ja podia entrar-hi. En Samy volia quedar-si una estona més i els vaig deixar a tots dos asseguts al plat de dutxa.
La Meriem ja fa mesos que es dutxa sola. Com que vaig veure que estaven ríen, vaig a profitar per preparar l'esmorzar....
Feia estona que no sentía córrer l'aigua.. vaig anar a l'habitació i.. SORPRESA!!! La Meriem ja s'havia dutxat ella, tret en Samy de la dutxa, embolicar-lo amb la tovallola, secar-lo, i jo me'ls vaig trobar sobre el llit despullats i la Meriem posant-li la crema de cós i ell ben quieeeeeeeeeeeet!!!!
jajajjajajaajaj
Quina canya!! La Meriem em va dir que ho volia fer sempre, "t'he ajudat mare?" "Ostres Meriem, no saps com n'estic d'agraïda!! Moltes gràcies maca meva"
Total que li va posar el bolquer i el va vestir ella.
Avui han repetit, mira que li costa anar a la dutxa a la Meriem, eh? Doncs crec que ja em trovat la manera jijiji. De seguida que jo he acavat ella ja ha cridat al seu germà per anar-hi.
Gràcies Meriem per ser la millor germana GRAN del món que en Samy podía tenir i per ser la millor filla del món.
T'ESTIMO!!
Té mooooooolta passiència, perqué en Samy n'hi fa de tots colors i formes jijiji, li desendreça l'habitació, les nines les despentina, els collarets per terra, tot el que té ella ho vol ell... però la Meriem li explica; "Samy, torna'm això que hi estic jugant, mira t'en dono un altre de més macu", "corre vés a ensenyar-li a la mare això tant bonic que t'he deixat!!", "et deix aquest, però aquest no que es trenca".... tot això amb un tó totalment respectuós.
També haig de dir que hi ha moments que es desespera pobre, però mai el crida, ni hi ha cap mal gest cap a ell, em crida a mi," MAMAAAAAAAA!!! EN SAMY NO EM DEIXA JUGAR TRANQUILAAAAAAAAAAAAAA!!!" (raro sería si tot fossin flors i violes, oi?)
Quan jo haig de fer alguna cosa, com rentar plats, fer dinar... li demano si el vol entretenir una miqueta, la majoria de vegades em dona un sí :)
I de seguida inventa un joc o algo per fer que sap que al petit Samy li agradarà. Haig de dir que quan la Meriem crida al seu germà ell no dubta ni un moment en anar-hi, sap que el farà riure segur :D
Els-hi encanta que els-hi posi un CD de la Trinca que ens va gravar el tiet i ballar.
Al pis on sóm hi havien dos coixins, un de llarg al llit de matrimoni i un de normal al llit individual. Com que no els fem servir els tenim guardats al menjador i amb ells s'hi passen hores jugant a històries inventades per la Meriem (que evidentment és la que porta el joc, encara que deixa que en Samy faigi el que vol).
Sap quan a en Samy no li be de gust fer alguna cosa o algo no li agrada que li facin, el respecta molt.
Quan sóm al parc, encara que ella vaigi al seu aire, sempre està a la guait per si algún altre nen li pot fer algo a en Samy. Es posa al seu costat posant-li una mà protectora a l'esquena i no diu rés. Sap que així, d'alguna manera l'està protegint :)
Però ahir ja vaig al.lucinar del tot... jo sempre em dutxo amb en Samy, al plat de dutxa, o amb tots dos a la banyera. Vaig fer el primer perque la Meriem volia seguir jugant al seu món de nines.
Quan vaig acavar vaig avisar la Meriem que ja podia entrar-hi. En Samy volia quedar-si una estona més i els vaig deixar a tots dos asseguts al plat de dutxa.
La Meriem ja fa mesos que es dutxa sola. Com que vaig veure que estaven ríen, vaig a profitar per preparar l'esmorzar....
Feia estona que no sentía córrer l'aigua.. vaig anar a l'habitació i.. SORPRESA!!! La Meriem ja s'havia dutxat ella, tret en Samy de la dutxa, embolicar-lo amb la tovallola, secar-lo, i jo me'ls vaig trobar sobre el llit despullats i la Meriem posant-li la crema de cós i ell ben quieeeeeeeeeeeet!!!!
jajajjajajaajaj
Quina canya!! La Meriem em va dir que ho volia fer sempre, "t'he ajudat mare?" "Ostres Meriem, no saps com n'estic d'agraïda!! Moltes gràcies maca meva"
Total que li va posar el bolquer i el va vestir ella.
Avui han repetit, mira que li costa anar a la dutxa a la Meriem, eh? Doncs crec que ja em trovat la manera jijiji. De seguida que jo he acavat ella ja ha cridat al seu germà per anar-hi.
Gràcies Meriem per ser la millor germana GRAN del món que en Samy podía tenir i per ser la millor filla del món.
T'ESTIMO!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)