CEDEIRA

Seguim amb la nostre descoberta...
Aquest cap de setmana passat vam anar a Cedeira. Les noies que he conegut m'havien dit que les platges d'allà eren una passada.
A part, el temps que varem estar buscant pis per internet, vaig trovar moltes casetes en aquest poblet i em va cridar l'atenció...

Vam passar Valdoviño, i a uns deu minuts vam arribar a Cedeira.
També, un poblet petit, ja una mica més turístic però sense sortir-se de l'encant de poblet petit. I al igual que a Valdoviño.. ens vam comprar moltes cases i terrenys per fer-nos-en una de fusta jijijiji

Mentre anavem buscant algún indicatiu de "praia".. miràvem el paissatge i... oooohhh!!! Haig de dir que hi han mils i mils d'eucaliptos, que és l'arbre que més em vist per aquí, i amb la finestreta baixada t'entra aquella olor..mm.... fantàstic!!!
Desde la carretera per on anavem, vèiem les platges...
Aparquem i caminem, i altre vegada aquells caminets de fusta...

Arribem a la platja.. bé, el cantó on erem nosaltres era ría. Semblava un llac al vellmig d'uns turonets que et guardaven de l'aire.
Era una imatge de quadre, postal, fotografía... era presiós i tranquil, familiar!

En Samy i la Meriem s'ho van passar d'alló més bé.(Haig de dir que l'aigua estava congelada és poc...)
Nosaltres estàvem asseguts a la sorreta i ells dos corríen per l'aigua com dos animalets lliures.
Agafaven algues i et feien una amanida amb un moment jijiji

Quan ja estàvem aburrits de que aquella aigua no s'hi podia fer gaire més cosa.. van anar cap a l'altre banda, on hi havia el gran mar.. allò era una altre història!!
Aquell raconet per en Samy era perfecte, però a la Meriem li agraden les emocions fortes (com son pare ;P)
Per cert.. quan ja marxàvem cap a mar obert, aquell trosset on erem nosaltres havia canviat, teniem més trós de platja.. les marees feien de les seves.
Sí, la marea baixava, i ho feia molt ràpid, és una passada.. en un parell d'hores aquella mena de llac va quedar sec i plé de gavines mariscant.

Aqui us deixo unes imatges del que rodejava aquell mar espectacular, i degut a la mareá, amb les onades cada vegada més lluny.

Quan la marea va xuclar encara més tota aquella aigua, va començar a quedar com una illeta al mig del mar on veies que la gent hi començava a anar a passejar i nosaltres no havíem de ser menys, no? jijiji Som-hi doncs, a correr!!!

Hi vam estar ben bé una hora en aquella illeta que cada cop era menys illa i és fusionava amb la sorra de la platja.
Aqui fa gràcia agafar petxinetes perque n'hi ha tot arreu i de totes mides, formes i colors, i vam començar a agafar-ne. Tot d'una en Radu en va trovar de plenes!!!!
I tots tres, ajudats i esquitxats per en Samy, en vam omplir un tupper fins d'alt.

Posaves les mans sota la sorra i no paraven de sortir!! En Radu només pensava amb les cloïsses a la paella amb llimona que ens menjaríem per sopar mmmmm!!

S'ens va apropar un home i ens va dir "yo, no me quiero meter.. pero allí viene el vigilante.."
Ai mare!!
Si, si.. el vigilante va venir i ens va dir que aquesta zona era un entorn natural protegit i que "no se podia mariscar"... COMMOLLL?¿?!!?¿ Sense saver-ho estavem mariscando!! Vaia tela..
Jo, con mi asento castellano, li vaig dir que no saviem res, erem catalans que portàvem 4 dies aquí, i que per res del món voldríem fer malbé el medi natural ón erem.
Va veure que erem uns "notes que estavem jugant amb els nens i apa, "bien, tranquilos, no les tomaré los datos, però les pido que cojan eso y lo vaian a tirar donde la olas, y bien esparcido"...

Només hagués faltat que ens empapeléssin....

I bé, ens vam quedar sense aquell suculent sopar que ens haviem immaginat ;P
Vam arrivar a casa morts, però ben disfrutats!!

Descombrim l'entorn, VALDOVIÑO

Cada cap de setmana sortim d'excurció amb el dinar dins els tuppers i anem a visitar poblets, i com que quasi sempre ens ha fet sol, els busquem que tinguin platges (quan fassi fred anirem cap a la Galícia més verda) i així els nens s'ho passen pipa.

El primer que vàrem visitar va ser Valdoviño, un poble a uns 20 minuts d'aqui, més amunt del Ferrol i a mar obert. Dic mar obert, perque a Ares el que tenim és una ría, per tant molt més arraserat i sense ni una onada.

És un poble petiiiiiit, amb les cases separades entre sí, sense edificis, presiós. De fet vam comprar moltes cases!! jijijjiji També és el poble on vaig veure l'escoleta rural que voliem per la Meriem.

Quan vam arribar a l'aparcament de la platja ja vam flipar.. uns camins llaaaargs de tarima de fusta...

Aquests caminets en conduïen a la platja.
Apart just arribar hi havia una boira i un vent que congelava, per tant ens vàrem posar a raser a dinar i després vam anar a contemplar la grandesa d'un mar enfurismat com mai havia vist.

(La imatge del mar la tinc al meu telèfon i de moment no la puc posar, quan pugui la posaré ;P)

En aquesta s'aprecía una mica la boira que hi havia.
Haig de dir que la Meriem va quedar al.lucinada, perque malgrat el temps que feia hi havia gent!
La gent s'estira a fer la migdiada, vestida, amb un parasol per para el vent, i segur que es relaxen, perqué el soroll d'aquelles onades acompanyen a un bon son.

Total, que aquesta platja ens ha quedat pendent per quan faigi un dia més solei.

Noves amistats

Aquest post per mi és molt especial i important.
Quan vaig saver que ens haviem de traslladar a Galícia a viure, vaig pensar que havia de vellugar-me per buscar dones, famílies amb la mateixa manera de criança dels nostres fills.

El primer que vaig fer va ser parlar amb la Gemma de Porteo, savia que ella coneixeria molta gent, i sí!!
Em va parlar del grup de doules Ser Doulas d'A Coruña. Vaig contactar amb elles per mail i em van contestar de seguida. Els-hi vaig explicar que erem una família catalana que ens traslladavem per temes de feina cap a la seva terra i també els-hi vaig dir el que buscava.
Em van preguntar cap a on aniriem a viure. En aquell moment no ho teniem gaire clar. Quan ens vàrem mig decidir li vaig fer saver.
Ens moviem per Narón. De seguida em van passar els mails i telèfons de dues noies que portaven els grups d'alletament i criança de Narón i Ferrol. BINGO!!! perfecte!!

Vaig contactar amb elles i la sorpresa va ser meva amb l'entusiasme que em rebíen i m'esperaven sense haver-nos vist mai!!
I així va ser. L'Aroa, amb qui més manteniem el contacte, m'esperava. "yo no te voy a llamar hasta que tú estés tranquila y aposentada en tu nuevo hogar, quando lo estés me llamas y allí estaré" fantàstic, no?
El dilluns dia 15,la vaig trucar.(nosaltres vàrem arrivar el 10) I vam quedar a la platja. Jo la buscava, quan em va dir que ja era a Ares, i sí, de seguida ens vam trobar.
Una dona amb el cabell llaaarg i lliiiis, d'estatura mitjana tirant a baixa, amb el seu bebé Ízan (de 17 mesos) penjat en el pouch i la petita Ainara (de 5 anys) de la mà. (que haig de dir que amb la Meriem s'han avingut de seguida!!)

Ens vam trobar i ens vam abraçar. "que ganas tenia de conocerte Judith" va dir; "ojalà te sientas bien en nuestra tierra, aquí estamos para lo que necesites"...

Vaig entendre que amb l'Aroa hi podia contar, sempre.
Em va estar explicant que a Narón hi tene els grups, BBTT (bebe teta) el d'alletament i A BRAZOS el de criança, i que s'anaven movent per tots els poblets en dies alterns, també fan Cercles, però de moment són de mares, perque totes tenen els fills petits.

De tant en tant fant quedades amb les mares, fills, famílies, en els diferent pobles o en diferents espais, i just el dia següent n'hi havia una a Doniños (preciós poblet amb mar obert).
Allà vaig conèixer la Vero, l'alegria personificada.
És d'aquelles persones que sembla que la coneguis de tota la vida, oberta, optimista, alegre, no para de xerrar amb una gràcia innata i amb un bebé, Breixo, de 2 anys i poc.

El dia següent, ens vàrem veure les tres amb tota la canalla aqui, al parc d'Ares. Una trovada més íntima i maca.
M'he oblidat de dir-vos, que totes dues són Doules i es van formant cada dia.
Aquests 10 dies estan fent un curs de Yoga Infantil intensiu, i no les veurem, però per les nits, quan arriben del curs mortes, no falten mai els seus missatges.
M'enriquiré de bones i noves energies femenines, estic contenta.
Gràcies noves amigues!!

Posts

Bé, ja veieu que no escric gaire sovint.
No tinc ordinador i aprofit quan en Radu és aqui per utilitzar el seu portàtil. He probat de fer-ho amb el telèfon, però... és horrible!! passo..

Per tant, per Reis demanaré un portàtil.. jijiji

Canvis..

Sí, hi han hagut canvis, no tant sols per canviar de lloc de viure..
Han canviat els color, les olors, l'hambient, la gent, la llengua, el menjar, el paissatge,la casa... i de retruc els meus fills també han viscut canvis interns i externs.

La Meriem, a casa els avis ens tenia a tots disposats, uns ratets més uns ratets menys, però si no era un era l'altre. Aquí no, aquí generalment hi sóc jo (quan no hi ha en Radu durant la setmana) i la cosa canvia i ha canviat.

Avans li costava jugar sola, amb les seves cosetes, ara no li has de dir res, ella té la seva habitació (li encanta tenir "LA SEVA HABITACIÓ") i allà hi té el seu món. A casa els avis agafava els trastos i venia al menjador a jugar, aqui no. S'hi pot passar hores jugant al seu món de Barbies, nines, pintures.. sap que no puc estar gaire per ella en el tema de jugar perque té un germanet demandant a tope i jo ple de coses per fer a casa.
Quan en Samy fa la migdiada a aprofitem per fer cosetes, si no desideix mirar una estona la TV.
La TV!! si, a casa els avis sempre et demanava per mirar-la, aqui no. Aqui sap que té un horari de TV, matí, migdia o tarda, escull i ja està, no la demana més :D

La veig contenta, amb les seves estones de queixa ejejejej però contenta, colaboradora, es dutxa sola, es tria la roba, es vesteix, m'ajuda a desparar la taula, és l'encarregada de netejar els individuals quan acavem els àpats i ho fa sense que li haigi de demanar, m'ajuda a estendre, desestendre i m'ajuda molt amb el petit Samy, encara que a ell no li agrada gaire tenir a la seva germana al darrera..
És madura (sempre dins de la seva edat) és responsable i sap expresar el que li passa en cada moment. ËS GRAAAAAN!!! (no d'edat, eh?)
La meva petita gran mestre ;)

En Samy, en Samy va expressar les coses per dins. Al no poder dir el que sent i li passa, d'alguna manera ho havia d'expressar, oi?
A part de les vomitades del viatge, els primers dos dies va tenir febreta, sense tenir cap síntoma evident de res, no menjava res, només volia el pit, una mica de diarrees... vaja, que el canvi li corria per dintre.
Es passava els dies investigant i explorant tota la casa jijijiji, feia riure quan descobria algo nou que li havia passat per alt "OOOoooHH" amb la boca ben oberta, i et feia perque l'acompanyessis i flipessis com ell.
Per lo demés, segueix igual de destroier, rieller, simpàtic i carinyós.
I ara ja torna a menjar com sempre ejejejej

Jo.. jo tinc l'esquena altre vegada feta caldo. Tots els nervis del previatge-canvi, els tinc a l'esquena postrats. A casa els pares tots feiem tot, però tenia la gran sort de poder-me dedicar 100% als meus fills, aqui m'haig de partir amb les rentadores, els menjars, els llits, estendre, desestendre... ja no recordava que era!! No tinc temps per seure al sofà, no miro la TV!!! (Violeta, entenc quan deies que no calia tenir-la perque no tenieu temps per fer-ho ;P) La meva estona és quan els poso a dormir, i ara amb l'horari d'estiu és tard i jo estic a-go-ta-daaa!!
Per lo demés bé, estic encantada de tenir casa meva i estar amb la meva família, tots quatre, ens feia molta falta!!

El viatge..

Bé, el viatge va ser una mica caòtic...
Anem per pams... la nit avans jo no podia dormir per els nervis i la impaciència, total que vaig posar-me al llit a dos quarts de dues. La Meriem es va despertar al cap d'una hora amb mal de panxa.... i va venir amb mi al llit. Total que eren quarts de tres que varem poguer aclucar l'ull.
A les quatre ja sonava el despertador..ZZzzzz a la dutxa a despejar-se. Els nens encara dormien. Em vesteixo i desperto la Meriem. En Samy el vaig vestir mitg adormit i me'l vaig posar a la manduca directament, però ja despert.

Vàrem carregar les maletes amb els pares i cap a l'aeroport. Quan portàvem 10 minuts al cotxe en Samy va fer la primera rojada!! El portava a la manduca, ossigui que podeu imaginar com vàrem quedar... Ens netejem compodem i apa, seguim el camí.
Encara no havíem arribat i la segona rojada... bé ja ens canviarem a l'aeroport.

Vàrem aparcar el cotxe ens vam canviar de roba.
Quan vam anar a embarcar l'equipatge em diuen que tenia un accés de pes.. m'acagundena... total que la noia em va dir que havia tingut sort de topar-me amb ella perqué si no hagués hagut de pagar 200 i picu d'euros més... GRÀCIES NOIA!!!

Ens despedim dels pares amb el cor encongit i amb molta pena... i embarquem.
A l'avió la Meriem segueix amb el mal de panxa i en Samy també inquiet i jo.... amb el cor encongit encara, pensant que ja havia arribat l'hora, i que feia mesos semblava que no havia d'arrivar.

En Samy dorm al pit sense deixar-lo anar ni un segon, la Meriem ho intenta 10 minutets però es desperta amb ganes de vomitar. Agafo la bosseta que hi ha al seient de davant i apa, rojada al canto!!
Al cap d'un moment en Samy hi torna... AAAAAAAAHH!!

Retrovem la calma i ens posem a riure de la situació jajajajajjajaaj
Arrivem i allà ens ajuden uns joves amb les maletes. Sortim i ens esperava en Radu amb cara de felicitat i disposat a ensenyar-nos la nostra nova terra.

Arrivem a casa, és presiós, té molta llum, espaiós, PERFECTE!!!!

GRÀCIES!!

Gràcies. Gràcies a tots els que m'heu començat a llegir, quina il.luuuu!!!!

Primer de tot donar les gràcies als meus pares, sou fantàstics!! Ens heu acollit amb amor i respecte, sense pensar-vos-ho ni un segon.
 Hem viscut dos anys tots junts i hem tingut vivències fantàstiques! No ha sigut difícil, oi? El naixement del petit Samy, les anades i vingudes a l'escola, la primera caiguda de dent, gronxadors, dinars, sopars, viatges a munt i a vall....
Mils i mils d'històries... però el més important és que ens hem acoplat, ens hem entés i respectat i això ha fet que la nostra convivència fluís.
Gràcies pares, sou els millors, us estimo amb fins on arriba l'univers (com diu la Meriem ejjeje) Ara per vosaltres també comença una nova etapa, aprofiteu-la bé, no sigui cas que algún dia haguem de tornar.. ;P

Amics i amigues, us trovaré molt i molt a faltar!!!!!!
Violeta maca, gràcies. Ja sé que ho he dit moltes vegades, però, que bé que ens haguem retrobat. Tot el que ha passat ens ha anat bé, havia de passar. I ara ho estem disfrutant. T'ESTIMOOOO!!!

ANTONIAAAAAAAAAA!!! ERE LA MA MEJÓ!! Gràcies per regalar-me aquest últim ratet a soles. Espero una trucada amb unes molt bones notícies, ok? ;) T'estimo Andrea!!

El meu estimat Cerclee!! ple de dones fantàstiques i maravelloses, com us trovaré a faltar... he aprés tant de vosaltres i de mi mateixa, s'us emportaria a totes!! Espero fer un Cercle per vacances de Nadal, eh?? jijijiji Gràcies per ser-hi :*****

Calma, l'Espai Familiar, la plaça tova.... ai senyor!! A veure com ho portarem tot això... (rodolí!! jijiji)
També voldria mencionar a la Laura i en Toni, gràcies per deixar-nos entrar a casa vostra, sou una família fantàstica, m'ha agradat molt trovar-vos. La Meriem ha disfrutat molt amb la Xènia!! Gràcies Sandreta per deixar-me aquest llegat :D

Germà, cunyada... us esperem a Galícia!!! Seguiu amb el vostre hortet sembrant i recollint com fins ara. Estic segura que serà tot com espereu que sigui ;) A vosaltres s'us escau molt bé la dita "qui sembra, recull" i el vostre fruit és bó. US ESTIMOOOOOOOOOO!!!

A la familiiii!! primas, us estimo... Avis, tietes!!!
Jèssica macaaaa!! trovaràs el que busques fijo perque ho dic jo i s'ha acavat!!
Eva presiosa.. hem de reencontrar-nos, eh? ;)

El meus primos de Gràcia!!! Us estimo més que macaguntoot!! prima trata de dejarlo, ok? jijijiji Primo, tot es tornarà a redressar. ;)

Jolin, no acavaria mai... a tota la resta, i podeu donar-vos tots per aludits, un petò ben fort i us esperem a tots (per separat, eh?) a que ens vingueu a fer una visitilla, ok?¿?¿


GRÀCIES A TOTS!!!!!

Falta poc més d'un dia....

Bé, d'aqui poc més d'un dia marxem.
Marxem a Galícia a començar una nova etapa de la nostre vida.
 Noves cares, nous paissatges, noves olors, nous reptes... TOT NOU!!!
Quan en Radu em va dir que havia trovat feina a Galícia quasi em moro!! Per dins pensava.. segur que li sortirà algo més a prop, no?.... Doncs no, l'univers, o com cada ú li vulgui dir, ha volgut que el nostre camí segueixi lluny d'aquí. LLuny de la gent estimada, els pares, els amics, la família... ai mare!!

Si, jo també em vaig escagarrinar al principi, però ara, cada vegada que algú em pregunta com estàs dic que bé, amb ganes, ganes de canvis. I és cert, només em noto aquell pessigolleig a la panxa de nervis, em costa dormir-me a les nits, em desperto d'hora... jejjejeej lo típic quan "s'avecinen" canvis importants, oi?

No sé com m'hi trovaré allà. El poblet és molt bonic, platja, un passeig presiós i un parc gegant on els nens hi podran correr i saltar.

També m'hi esperen mares, mares amb la mateixa filosofía de criança que nosaltres i això em fa feliç, tinc moltes ganes de conèixe-les, m'esperen amb els brassos oberts. :D

Ja us aniré explicant, aquest post no sé ni com l'he escrit, suposo que per començar amb alguna cosa.
mil petons a tots!!