Sí, hi han hagut canvis, no tant sols per canviar de lloc de viure..
Han canviat els color, les olors, l'hambient, la gent, la llengua, el menjar, el paissatge,la casa... i de retruc els meus fills també han viscut canvis interns i externs.
La Meriem, a casa els avis ens tenia a tots disposats, uns ratets més uns ratets menys, però si no era un era l'altre. Aquí no, aquí generalment hi sóc jo (quan no hi ha en Radu durant la setmana) i la cosa canvia i ha canviat.
Avans li costava jugar sola, amb les seves cosetes, ara no li has de dir res, ella té la seva habitació (li encanta tenir "LA SEVA HABITACIÓ") i allà hi té el seu món. A casa els avis agafava els trastos i venia al menjador a jugar, aqui no. S'hi pot passar hores jugant al seu món de Barbies, nines, pintures.. sap que no puc estar gaire per ella en el tema de jugar perque té un germanet demandant a tope i jo ple de coses per fer a casa.
Quan en Samy fa la migdiada a aprofitem per fer cosetes, si no desideix mirar una estona la TV.
La TV!! si, a casa els avis sempre et demanava per mirar-la, aqui no. Aqui sap que té un horari de TV, matí, migdia o tarda, escull i ja està, no la demana més :D
La veig contenta, amb les seves estones de queixa ejejejej però contenta, colaboradora, es dutxa sola, es tria la roba, es vesteix, m'ajuda a desparar la taula, és l'encarregada de netejar els individuals quan acavem els àpats i ho fa sense que li haigi de demanar, m'ajuda a estendre, desestendre i m'ajuda molt amb el petit Samy, encara que a ell no li agrada gaire tenir a la seva germana al darrera..
És madura (sempre dins de la seva edat) és responsable i sap expresar el que li passa en cada moment. ËS GRAAAAAN!!! (no d'edat, eh?)
La meva petita gran mestre ;)
En Samy, en Samy va expressar les coses per dins. Al no poder dir el que sent i li passa, d'alguna manera ho havia d'expressar, oi?
A part de les vomitades del viatge, els primers dos dies va tenir febreta, sense tenir cap síntoma evident de res, no menjava res, només volia el pit, una mica de diarrees... vaja, que el canvi li corria per dintre.
Es passava els dies investigant i explorant tota la casa jijijiji, feia riure quan descobria algo nou que li havia passat per alt "OOOoooHH" amb la boca ben oberta, i et feia perque l'acompanyessis i flipessis com ell.
Per lo demés, segueix igual de destroier, rieller, simpàtic i carinyós.
I ara ja torna a menjar com sempre ejejejej
Jo.. jo tinc l'esquena altre vegada feta caldo. Tots els nervis del previatge-canvi, els tinc a l'esquena postrats. A casa els pares tots feiem tot, però tenia la gran sort de poder-me dedicar 100% als meus fills, aqui m'haig de partir amb les rentadores, els menjars, els llits, estendre, desestendre... ja no recordava que era!! No tinc temps per seure al sofà, no miro la TV!!! (Violeta, entenc quan deies que no calia tenir-la perque no tenieu temps per fer-ho ;P) La meva estona és quan els poso a dormir, i ara amb l'horari d'estiu és tard i jo estic a-go-ta-daaa!!
Per lo demés bé, estic encantada de tenir casa meva i estar amb la meva família, tots quatre, ens feia molta falta!!
nosaltres sabiem que aquest canvi us aniria molt i molt be. Us faria GRANS a tots (amb tots els sentits).
ResponEliminasepàrar-se és dificil, però de vegades necessari.
durant aquets 2 anys, tots hem apres molt. Em compartit moltes coses... la millor de totes el poder presenciar el neixament d'en SAMY. El millor moment de la meva vida. Gràcies per ecollir-me per poder estar al teu costat en un moment tant i tant important.
la Meriem sempre ha estat una nena madura... tots ho diuen i nosaltres ho sabem
has sabut educar amb amor, paciencia i coerencia i això es nota amb la Meriem, en Samy encara es petit però pujarà igual que ella (be una mica mes trapella).
el teu pare i jo hem gaudit durant aquests anys dels nostres nets. Amb il.lusió i ganes.
Us estimem tant que tot es poc.
cuideur-vos i no oblideu mai que nosaltres SEMPRE, SEMPRE ESTAREM AQUI.
mare
Aish, Isa, quina marassa! Quina emoció!
ResponEliminaJudith, et llegeixo i em reconec: un fill gran, un petit, i una casa per portar. Mola, eh?! El meu sofà és la cadira de l'ordinador, és l'únic lloc on m'assec mig relaxadament (amb una lapeta a l'esquena dormint).
M'alegra llegir-te tan a tope, contenta, sense mitjons (simbòlics ;) ). Creixereu junts, i això, quan et pares i hi penses, fa plorar d'emoció. O no?
Valenta! Mil petons.
Ai nena, estem igual totes, no parem, ni un moment. Això es diu vida intensa, amb tota la intensitat i passió de l'amor pels fills.
ResponEliminaMolts ànims bonica!
Em fa gràcia llegir-te, em veig a mi fa dos mesos :) amb totes les novetats del trasllat...jejeje.
Petons als petitons