Bueno, después de mucho pensar, passar por crisis existenciales, que hacer con mi vida, con mi "yo", y de que me preguntarais que és lo que se estaba engendrando dentro de mi.... ya os puedo contar lo que estoy a punto de parir!!
Quando estuve viviendo en Torelló, un pueblo de montaña que no és el mio ;), estuve pensando en montar un grupo de Crianza respetuosa, peró supongo que las circunstàncias, y el que yo no debería de estar preparada, y me faltaba muuuucho por aprender, y todavía queda muuuucho por aprender, no lo hice.
En Blanes, mi pueblo, formé parte de uno, l'Espai Familiar, y de un grupo de apoyo a la lactància, Calma. Ahí aprendí mucho de todas las mamás y los bebés que participaban en ellos.
Peró quienes más me han enseñado han sido mis hijo, Meriem y Samy. Con ellos aprendí lo que era el amor incondicional, a seguir mis instintos mamíferos, a escucharlos ya en mi vientre y a respetar su evolución natural, sin adoctrinar, sin manipular, sin prisas, dejandolos explorar por sí mismos, sin condicionar ni dirigir sus juegos, respetando y participando de sus decisiones, compartiendo buenos y sobretodo malos momentos "ABRAZAME CUANDO MENOS LO MEREZCA QUE SERÁ CUANDO MÁS LO NECESSITE" (gran frase!)
Me han abierto todo un mundo por explorar y aprender, la maternidad y la crianza con apego y respeto.
Con todo esto dentro de mi, sentía la necesidad de parirlo, y compartirlo con los demás papás y mamás.
Ayudar, mostrar, compartir, sentir, respetar, entender, conectar... estos són mis objetivos en és proyecto.
Si, he creado un grupo de crianza respetuosa y natural y apoyo a la lactáncia materna y al parto respetado y consciente :D
El nombre... bién, el primero que me vino a la cabeza fué MÍMAME, y ese serà.
Creo que MÍMAME abarca a toda la família. A la mamà cuando está embarazada, al bebe que hay dentro de ella, en el parto, la lactáncia, en el puerperio, al papá, al niño.. Todos debemos ser mimados y respetados en cada fase de nuestras vidas.
Apa! pues ahi lo teneis!!
Cuento con el apoyo de la pediatra de Ares, Natália (Abrazos) como amiga y matrona, con las grandes amigas Doulas y grandes mujeres, que no paran de crecer, que he encontrado , Aroa, Vero, Natàlia, Ana, Bea, Cris... y todas con las que me apoyais y que todavía no nos concemos mucho, peró todo llegará ;) y a mi gran apoyo, mi compañero de viage mi maridito.
Y en la leganía, però siempre a mi lado, mis padres (us estimo!), a mis dos grandes amigas Andrea y Violeta (quiero veros yaa!!), mi hermano y mi cuñaaaaaaa!! (jijijij), mi Círculo de mujeres (os siento taaan cerca..), a mi gran família.. A TODOS GRÁCIAS!!
Por cierto, tenenos local, gràcias al ayuntamiento de Ares ;)
Bicooos!! Petoons!!
dijous, 10 de novembre del 2011
A partir de ahora ;)
A partir de ahora escriviré los posts en castellano.
Aqui en Galícia hemos hecho muchas amistades y si no no entenderia lo que escribo. Seguramente haré faltillas, y me me equivocaré con las "Y" "i" jejejeje però la cuestión es que me podais leer a partir de ahora.
Grácias a todos!!
Aqui en Galícia hemos hecho muchas amistades y si no no entenderia lo que escribo. Seguramente haré faltillas, y me me equivocaré con las "Y" "i" jejejeje però la cuestión es que me podais leer a partir de ahora.
Grácias a todos!!
diumenge, 6 de novembre del 2011
Sentir-se en tribu
El diumenge passat van venir a passar la tarda a casa, els amics que em fet aqui. L'Aroa amb el seu marit Miguel i els seus dos filla Ainara i Ízan (5 i any i mig d'edat), la Vero amb en Breixo (quasi 3 anys) i nosaltres quatre, és clar!
Van portar "Bola" que és com el típic pa de pessíc, sucs, galetes i apaa!!!
Varem estar de conya, els nenes jugaven al seu aire, o junts, o amb nosaltres, o els pares.. amb qui els-hi vingués de gust, sense restriccions. Les dues prinsceses jugaven a l'habitació i de tant en tant venien disfressades i pintades com unes mones i ens ensenyaven el ball que havien fet.. els petits se les quedaven mirant, anonadats ejejej i encavat les aplaudiem tots, bieeeeeeeeen!!!! I s'en tornaven a preparar el pròxim número.
les mares, sense premeditació, anavem creant un petit Cercle parlant de la criança i de mil coses més, els homes es cuidàven dels petits si nessessitaven quelcom, res forçat, toot fluiiiaaaa!!!
Em vaig sentir com en una tribu de l'Àfrica (dic de l'Àfrica perque és el primer que m'ha passat pel cap, però en podría dir mooolts més :)), on la dona no se sent mai sola, sobretot quan acava de ser mare i se sent més perduda que mai, al nostre món, és clar! Perque allà on viuen en tribu, penso, tot és més fàcil. Les dones s'ajuden unes a les altres, les criatures, de diferentes edats, volten i juguen al seu ritme, sense que cap adult que els-hi dirigeixi el joc, puja aqui, baixa per allà... són lliures per explorar!!
També em fa pensar amb el que s'en diuen "Guetos". A Blanes, la comunitat africana, viuen quasi tots en els mateixos blocs de pisos.. segueixen fent tribu? Estar clar que si!! Normalment tenen les portes obertes del pis i pujen i baixen com si d'un poblat es tractés. El nens juguen tots, normalment, en un pati d'un dels patis, que s'ha fet comunitari, on a part de jugar-hi, s'hi fan totes les celebracions tribals.
Amb tot això no vull dir que cada cop que t'ajuntes amb molta gent et pots sentir així. Una tribu es val del respecte entre tots els membres, sentir-s'hi a gust, que flueixi tot sense forçar res.... crec que és una actitut, un sentiment..
És fantàstic, oi?
Em va encantar sentir-me en tribu aquell diumenge :)
Van portar "Bola" que és com el típic pa de pessíc, sucs, galetes i apaa!!!
Varem estar de conya, els nenes jugaven al seu aire, o junts, o amb nosaltres, o els pares.. amb qui els-hi vingués de gust, sense restriccions. Les dues prinsceses jugaven a l'habitació i de tant en tant venien disfressades i pintades com unes mones i ens ensenyaven el ball que havien fet.. els petits se les quedaven mirant, anonadats ejejej i encavat les aplaudiem tots, bieeeeeeeeen!!!! I s'en tornaven a preparar el pròxim número.
les mares, sense premeditació, anavem creant un petit Cercle parlant de la criança i de mil coses més, els homes es cuidàven dels petits si nessessitaven quelcom, res forçat, toot fluiiiaaaa!!!
Em vaig sentir com en una tribu de l'Àfrica (dic de l'Àfrica perque és el primer que m'ha passat pel cap, però en podría dir mooolts més :)), on la dona no se sent mai sola, sobretot quan acava de ser mare i se sent més perduda que mai, al nostre món, és clar! Perque allà on viuen en tribu, penso, tot és més fàcil. Les dones s'ajuden unes a les altres, les criatures, de diferentes edats, volten i juguen al seu ritme, sense que cap adult que els-hi dirigeixi el joc, puja aqui, baixa per allà... són lliures per explorar!!
També em fa pensar amb el que s'en diuen "Guetos". A Blanes, la comunitat africana, viuen quasi tots en els mateixos blocs de pisos.. segueixen fent tribu? Estar clar que si!! Normalment tenen les portes obertes del pis i pujen i baixen com si d'un poblat es tractés. El nens juguen tots, normalment, en un pati d'un dels patis, que s'ha fet comunitari, on a part de jugar-hi, s'hi fan totes les celebracions tribals.
Amb tot això no vull dir que cada cop que t'ajuntes amb molta gent et pots sentir així. Una tribu es val del respecte entre tots els membres, sentir-s'hi a gust, que flueixi tot sense forçar res.... crec que és una actitut, un sentiment..
És fantàstic, oi?
Em va encantar sentir-me en tribu aquell diumenge :)
Abrazos
A part del grup de lactància, avans de venir a viure aquí, vaig posar-me en contacte amb el grup de criança respectuosa Abrazos.
Primer va nèixer el grup BBTTA, només abarcava la lactància, encara que les dones que ho portaven ja tenien unes idees clares de criança ;)
En una de les trobades, es van trobar amb una escena que els va fer replantejar el formar un grup a part de criança i alletament (una mare va clavar una bufa al fill gran 0_o )
Ossigui que, a partir d'aleshores, el grup de mares que tenia més temps per dedicar-s'hi, van montar aquest grup, Abrazos.
A la primera trobada que vaig anar, ara ja fa 2 mesos...em van tractar com una més, ens varem presentar totes, els nens més grans jugàven al seu aire.. em vaig sentir integrada desde el minut 0.
La noia que condueix una mica el grup, la Natàlia, és matrona. Està de baixa pel naixement de la seva segona filla Gaya. Ella i el seu home són Gutmanistes (Laura Gutman) a tope!!
Bàsicament és planteja un tema per cada trobada i tothom hi participa. Està bé perqué sóm bastantes mares i fills i encara que totes tenim les mateixes idees de criança, sempre en treus d'idees noves.
SEmpre hi ha la típica mare desesperada pel són, el menjar, rabietes... entre totes ens ajudem, m'agrada, em trobo en un Cercle de Mares totalment respectuós i sincer.
DE tant en tant, fan xerrades, tallers, conferències..
Ara m'estant ajudant moooolt amb el meu nou projecte :)
Primer va nèixer el grup BBTTA, només abarcava la lactància, encara que les dones que ho portaven ja tenien unes idees clares de criança ;)
En una de les trobades, es van trobar amb una escena que els va fer replantejar el formar un grup a part de criança i alletament (una mare va clavar una bufa al fill gran 0_o )
Ossigui que, a partir d'aleshores, el grup de mares que tenia més temps per dedicar-s'hi, van montar aquest grup, Abrazos.
A la primera trobada que vaig anar, ara ja fa 2 mesos...em van tractar com una més, ens varem presentar totes, els nens més grans jugàven al seu aire.. em vaig sentir integrada desde el minut 0.
La noia que condueix una mica el grup, la Natàlia, és matrona. Està de baixa pel naixement de la seva segona filla Gaya. Ella i el seu home són Gutmanistes (Laura Gutman) a tope!!
Bàsicament és planteja un tema per cada trobada i tothom hi participa. Està bé perqué sóm bastantes mares i fills i encara que totes tenim les mateixes idees de criança, sempre en treus d'idees noves.
SEmpre hi ha la típica mare desesperada pel són, el menjar, rabietes... entre totes ens ajudem, m'agrada, em trobo en un Cercle de Mares totalment respectuós i sincer.
DE tant en tant, fan xerrades, tallers, conferències..
Ara m'estant ajudant moooolt amb el meu nou projecte :)
diumenge, 9 d’octubre del 2011
No pot ser...
No volia deixar passar aquesta entrevista, pèssima per cert, d'un home que s'ha lucrat i segueix lucrant-se a base de que els pares deixin plorar a els seus fills amb el propòsit d' "ensenyar-los a dormir", i a més a més ara escriu un llibre, junt amb un altre iluminat, sobre com criar-los i educar-los.....i parla de lactànciaa!!!!
HORROOOR!!!
Pediatra?¿?¿? vinga va...
Entrevista
També us deixo la reflexió sobre el Mètode Estivill de Rosa Jové autora del llibre "Dormir sin llorar", gran reflexió!
Reflexió Rosa Jové
HORROOOR!!!
Pediatra?¿?¿? vinga va...
Entrevista
També us deixo la reflexió sobre el Mètode Estivill de Rosa Jové autora del llibre "Dormir sin llorar", gran reflexió!
Reflexió Rosa Jové
BBTTA
Bé, després de moooolts de dies sense cap entrada, per fí tinc un ratet, avans no es desperti en Samy, per escriure alguna coseta:D
Vull dedicar un post a BBTTA, el grup de suport a l'alletament matern de Narón.
Quan vaig saver que vindria a viure a Galícia, de seguida em vaig posar a buscar grups de suport, de criança.. i d'entre ells vaig trobar aquest, el que tindria més a prop.
Arrel del contacte, vaig començar a parlar vía mail amb tres de les mares que el conduèixen, l'Aroa, l'Ana i la Vero, que ara són les meves noves amistats d'aquí i encantadores :)
Bé, doncs, quan el grup es va tornar a posar en marxa després de vacances, hi vaig anar amb elles.
Les trobades es fan en una escoleta rural d'infantil de Narón, on els nens més grandets i no tant bebés s´ho passen pipa, entre el pati amb quatre gronxadors, i tot el que hi ha a l'aula on estem.. és perfecte!
Quan hi vaig entrar per primera vegada em vaig sentir taaaaaaaaant be!! Al principi amb vergonyeta, tot s'ha de dir.
La Vero em va anunciar,"és Judith, la mami catalana que os dijimos que vendria, venga, iros presentando".
Totes es van presentar, el nom dels seus fills (que al arribar, et posen una enganxina al pit amb el teu nom i el del fills :D), el seu, tipus de part, la lactància, si els-hi va costar al principi... vamos, una bona presentació!
Eren entre 15 o 20 mares!!!
Em va fer gràcia perque n'hi va haver una que diu; "yo soy la rara, mi hija va a base de biberones y potitos" y es va posar a riure jajajajajaja "però me encanta estar aqui rodeada de mamis, niños y tetas, aprendiendo para el pròximo que de seguro serà diferente.."
Després em van explicar que va tenir molt mal assessorament amb la lactància i quan va trobar el grup el bebé ja tenia 4 o 5 mesos... bé, cada ú amb la seva història.
El que em va soptar va ser veure tal cantitat de cotxets i li vaig preguntar a la Vero si no hi havia ningú donant info sobre portabebés. Em va comentar que sí, però que la cultura portabebés no estava gaire arrelada.
Aquí fan servir molt el pouch i el mei-tai, el foulard comença a pujar..La Vero em va dir si estaría disposada a fer una mica de xerrada sobre portabebés...?¿?¿?¿?¿ JOO?? No, no... no tinc formació per això, lo únic que puc fer és explicar la meva experiència amb ells, "pues perfecto!!"
Al cap de dos dies, es va posar en contacte amb mi una altre mare, la Susana. Com diu ella "una friky dels portabebés" jeje Vàrem decidir que per la pròxima reunió portaríem tots els portabebés que tenim entre les dues i els-hi deixaríem probar a totes les que volguèssin.
Els varem anar treient i posant al terra, al mig del cercle de mares. Al prinsipi va costar, però després et començaven a preguntar... va estar moolt bé! Tres de les mares van quedar encantades amb la Manduca, i d'altres amb el foualrd elàstic.
De moment havíem trencat el gel mames-bebés-portabebés.
Em decidit que ho farem a cada reunió :)
Pues eso, que cada vegada em vaig sentint més integrada i estimada per tota aquesta colla de mares i fills tant macus i que m'han rebut amb els braços i cors ben oberts!!
Vull dedicar un post a BBTTA, el grup de suport a l'alletament matern de Narón.
Quan vaig saver que vindria a viure a Galícia, de seguida em vaig posar a buscar grups de suport, de criança.. i d'entre ells vaig trobar aquest, el que tindria més a prop.
Arrel del contacte, vaig començar a parlar vía mail amb tres de les mares que el conduèixen, l'Aroa, l'Ana i la Vero, que ara són les meves noves amistats d'aquí i encantadores :)
Bé, doncs, quan el grup es va tornar a posar en marxa després de vacances, hi vaig anar amb elles.
Les trobades es fan en una escoleta rural d'infantil de Narón, on els nens més grandets i no tant bebés s´ho passen pipa, entre el pati amb quatre gronxadors, i tot el que hi ha a l'aula on estem.. és perfecte!
Quan hi vaig entrar per primera vegada em vaig sentir taaaaaaaaant be!! Al principi amb vergonyeta, tot s'ha de dir.
La Vero em va anunciar,"és Judith, la mami catalana que os dijimos que vendria, venga, iros presentando".
Totes es van presentar, el nom dels seus fills (que al arribar, et posen una enganxina al pit amb el teu nom i el del fills :D), el seu, tipus de part, la lactància, si els-hi va costar al principi... vamos, una bona presentació!
Eren entre 15 o 20 mares!!!
Em va fer gràcia perque n'hi va haver una que diu; "yo soy la rara, mi hija va a base de biberones y potitos" y es va posar a riure jajajajajaja "però me encanta estar aqui rodeada de mamis, niños y tetas, aprendiendo para el pròximo que de seguro serà diferente.."
Després em van explicar que va tenir molt mal assessorament amb la lactància i quan va trobar el grup el bebé ja tenia 4 o 5 mesos... bé, cada ú amb la seva història.
El que em va soptar va ser veure tal cantitat de cotxets i li vaig preguntar a la Vero si no hi havia ningú donant info sobre portabebés. Em va comentar que sí, però que la cultura portabebés no estava gaire arrelada.
Aquí fan servir molt el pouch i el mei-tai, el foulard comença a pujar..La Vero em va dir si estaría disposada a fer una mica de xerrada sobre portabebés...?¿?¿?¿?¿ JOO?? No, no... no tinc formació per això, lo únic que puc fer és explicar la meva experiència amb ells, "pues perfecto!!"
Al cap de dos dies, es va posar en contacte amb mi una altre mare, la Susana. Com diu ella "una friky dels portabebés" jeje Vàrem decidir que per la pròxima reunió portaríem tots els portabebés que tenim entre les dues i els-hi deixaríem probar a totes les que volguèssin.
Els varem anar treient i posant al terra, al mig del cercle de mares. Al prinsipi va costar, però després et començaven a preguntar... va estar moolt bé! Tres de les mares van quedar encantades amb la Manduca, i d'altres amb el foualrd elàstic.
De moment havíem trencat el gel mames-bebés-portabebés.
Em decidit que ho farem a cada reunió :)
Pues eso, que cada vegada em vaig sentint més integrada i estimada per tota aquesta colla de mares i fills tant macus i que m'han rebut amb els braços i cors ben oberts!!
diumenge, 25 de setembre del 2011
Visita sorpresa!!
Com cada dimecres, ens truquem amb les mames amigues per anar a BBTTA (grup de suport a l'alletament).
Em truca la Vero que em passarà a recollir cap a dos quarts de cinc, ok. Al migdia, m'envia un missatge l'Aroa que al final ens recollirà ella cap a les cinc i pico.. Jo li pregunto si a la Vero li ha passat res. Em diu que no, que ja m'ho explicarà que no te gaire bateria al mobil.. "ok, cuando salgais de casa avisame y estaremos listos" No em contesta.
Cap a les cinc i poc, truquen a la porta. "L'Aroaa!!! Òstres no m'ha trucat, és clar, no tenia bateria.." La faig pujar perque en Samy s'acava de despertar de la migdiada.. (els-hi va anar rodó!)
Obro la porta i la Meriem surt corrents a rebre la seva nova amigueta. Desde dins sento xiuxiueixos... Per dins meu penso, "segur que la Vero també ha vingut i venen aqui a liarla per sorpres jijiji"
Quan vaig cap a la porta em trobo.. EM TROBO A MA MAREEEE!!!!! I DESPRÉS AL PAREEEE!!! JODEEEEEEEEEEEEEEEERR QUE FEU AQUI?¿?!!?¿? La meva cara.. no sé com deuría ser, però de lerda flipada sii!!
Òstres els meus pares han vingut ha passar uns dies amb nosaltres!! A casa nostre!! I les meves noves amistats els havien anat a buscar a l'aeroport, n'eren còmplices! Quina sort que tinc :D
Han sigut uns dies bonics, ensenyant la casa, el poble, l'avi ha acompanyat la neta a l'escola, ens ha portat el pà al matí, hem fet colecho amb la mita, la Meriem, en Samy i jo, em esmorzat, dinat, brenat i sopat junts. Els nens han estat contents i una mica deshubicats, tot s'ha de dir..
Avui, avans de que marxéssin cap a Blanes, els hem portat a un dels llocs que ens va enamorar, hem fet tàpers i apa! a dinar a la platja que hi ha avans de Cedeira.
Éxplicaria moltes cosetes, però crec que millor us deixo unes instantànies per que ho veieu per vosltres mateixos.
Em truca la Vero que em passarà a recollir cap a dos quarts de cinc, ok. Al migdia, m'envia un missatge l'Aroa que al final ens recollirà ella cap a les cinc i pico.. Jo li pregunto si a la Vero li ha passat res. Em diu que no, que ja m'ho explicarà que no te gaire bateria al mobil.. "ok, cuando salgais de casa avisame y estaremos listos" No em contesta.
Cap a les cinc i poc, truquen a la porta. "L'Aroaa!!! Òstres no m'ha trucat, és clar, no tenia bateria.." La faig pujar perque en Samy s'acava de despertar de la migdiada.. (els-hi va anar rodó!)
Obro la porta i la Meriem surt corrents a rebre la seva nova amigueta. Desde dins sento xiuxiueixos... Per dins meu penso, "segur que la Vero també ha vingut i venen aqui a liarla per sorpres jijiji"
Quan vaig cap a la porta em trobo.. EM TROBO A MA MAREEEE!!!!! I DESPRÉS AL PAREEEE!!! JODEEEEEEEEEEEEEEEERR QUE FEU AQUI?¿?!!?¿? La meva cara.. no sé com deuría ser, però de lerda flipada sii!!
Òstres els meus pares han vingut ha passar uns dies amb nosaltres!! A casa nostre!! I les meves noves amistats els havien anat a buscar a l'aeroport, n'eren còmplices! Quina sort que tinc :D
Han sigut uns dies bonics, ensenyant la casa, el poble, l'avi ha acompanyat la neta a l'escola, ens ha portat el pà al matí, hem fet colecho amb la mita, la Meriem, en Samy i jo, em esmorzat, dinat, brenat i sopat junts. Els nens han estat contents i una mica deshubicats, tot s'ha de dir..
Avui, avans de que marxéssin cap a Blanes, els hem portat a un dels llocs que ens va enamorar, hem fet tàpers i apa! a dinar a la platja que hi ha avans de Cedeira.
Éxplicaria moltes cosetes, però crec que millor us deixo unes instantànies per que ho veieu per vosltres mateixos.
diumenge, 18 de setembre del 2011
Un dels GRANS
Bé, és un petit homenatge a un dels més grans.
Hem va arribar aquest escrit per part d'una de les dones maravelloses que he conegut aqui a Galícia.
Espero us agradi i transmeti tant com a mi..
"Yo tengo la idea de que las recién paridas están como iluminadas por dentro y los niños se duermen horas y horas sobre ellas, oyendo ese arroyo de leche tibia que les va llenando los pechos para que ellos mamen, para que ellos jueguen hasta que no quieran más, hasta que retiren la cabeza: "otro poquito más, niño..." y se les llene la cara y el pecho de gotas blancas".
YERMA. FEDERICO GARCIA LORCA
Hem va arribar aquest escrit per part d'una de les dones maravelloses que he conegut aqui a Galícia.
Espero us agradi i transmeti tant com a mi..
"Yo tengo la idea de que las recién paridas están como iluminadas por dentro y los niños se duermen horas y horas sobre ellas, oyendo ese arroyo de leche tibia que les va llenando los pechos para que ellos mamen, para que ellos jueguen hasta que no quieran más, hasta que retiren la cabeza: "otro poquito más, niño..." y se les llene la cara y el pecho de gotas blancas".
YERMA. FEDERICO GARCIA LORCA
Les Colònies
Aquest cap de setmana s'han fet les colònies familiars de cada any i nosaltres, amb tota la pena del nostre cor, no hi hem pogut anar.
Us explico...
Cada any, amb la família per part de ma mare, organitzem unes colònies familiars.
Els meus avis (pares de ma mare) tenen 12 fills, aquests fills tenen les seves parelles d'on en surten uns nets, i aquests nets, alguns, ja tenen fills. Total que sóm uns 80 o més, n'he perdut el compte ;P
A les colònies, normalment, no hi poden anar tots per circumstàncies particulars de cada un. Però ens solem ajuntar uns 50 o 60 entre fills, nets i besnets.
Cada any les prepara un grup. On anirem, quines activitats farem, que menjarem, com hi anirem, qui vindrà... tot.
Hem anat a Salamanca, Vall d'Aran, Andorra, Llavorsí, al Pou del Glaç, Mas Badó, València, Sau (2anys), l'any passat a l'Escala, i aquest any tocava la Molina.
La finalitat d'aquestes colònies és la cohesió del grup familiar. Participar en unes activitats lúdiques pensades perqué hi participi del més petit al més gran, fent grups barrejant les edats, etc.. en definitiva apropar-nos i coneixent-nos més uns als altres.
L'any de Llavorsí les varem preparar els nets, la meva generació. Va ser molt divertit perque ens reuníem cada tant, ens trucàvem, ens comunicàvem.. i montàvem totes les colònies nosaltres. Va ser molt gratifiant veure com tothom estava content del que ens havia costat tant d'organitzar.
Aquests dos últims anys les han preparat els gendres i joves dels meus avis.
A mi m'encanta anar-hi, m'encanta trobar-me amb tots aquells amb qui només et veus per Nadal o alguna data senyalada. Compartir, escoltar, discutir (amb respecte es clar!) esmorzar, dinar i sopar junts.. riure sense parar, escoltar batalletes. Aquests díes tothom està content i obert a tot. M'encantaa quan ens veuen a tots junts i ens pregunten si tot sóm família i veus als meus avis tot confois i bacil.lant dient, SÍ, els meus fills, nets i besnets :)
Hem fet activitats de tota mena!! Patinar tots sobre gel, anar a fer aquest recorreguts a boscos d'aventures penjats pels arbres, caraokes, muntar a cavall, raffting, jocs de nit, jocs de taula, descobertes, museus, golondrines cap a les Medes... i moltes més que em deixo!!
Total, que aquest any no hi hem pogut anar i m'ha sapigut molt greu perdre-me-les.
Un petó a tots els que les heu pogut disfrutar i un d'encara més grós, que per el motiu que sigui, no les heu pogut disfrutar.
Us explico...
Cada any, amb la família per part de ma mare, organitzem unes colònies familiars.
Els meus avis (pares de ma mare) tenen 12 fills, aquests fills tenen les seves parelles d'on en surten uns nets, i aquests nets, alguns, ja tenen fills. Total que sóm uns 80 o més, n'he perdut el compte ;P
A les colònies, normalment, no hi poden anar tots per circumstàncies particulars de cada un. Però ens solem ajuntar uns 50 o 60 entre fills, nets i besnets.
Cada any les prepara un grup. On anirem, quines activitats farem, que menjarem, com hi anirem, qui vindrà... tot.
Hem anat a Salamanca, Vall d'Aran, Andorra, Llavorsí, al Pou del Glaç, Mas Badó, València, Sau (2anys), l'any passat a l'Escala, i aquest any tocava la Molina.
La finalitat d'aquestes colònies és la cohesió del grup familiar. Participar en unes activitats lúdiques pensades perqué hi participi del més petit al més gran, fent grups barrejant les edats, etc.. en definitiva apropar-nos i coneixent-nos més uns als altres.
L'any de Llavorsí les varem preparar els nets, la meva generació. Va ser molt divertit perque ens reuníem cada tant, ens trucàvem, ens comunicàvem.. i montàvem totes les colònies nosaltres. Va ser molt gratifiant veure com tothom estava content del que ens havia costat tant d'organitzar.
Aquests dos últims anys les han preparat els gendres i joves dels meus avis.
A mi m'encanta anar-hi, m'encanta trobar-me amb tots aquells amb qui només et veus per Nadal o alguna data senyalada. Compartir, escoltar, discutir (amb respecte es clar!) esmorzar, dinar i sopar junts.. riure sense parar, escoltar batalletes. Aquests díes tothom està content i obert a tot. M'encantaa quan ens veuen a tots junts i ens pregunten si tot sóm família i veus als meus avis tot confois i bacil.lant dient, SÍ, els meus fills, nets i besnets :)
Hem fet activitats de tota mena!! Patinar tots sobre gel, anar a fer aquest recorreguts a boscos d'aventures penjats pels arbres, caraokes, muntar a cavall, raffting, jocs de nit, jocs de taula, descobertes, museus, golondrines cap a les Medes... i moltes més que em deixo!!
Total, que aquest any no hi hem pogut anar i m'ha sapigut molt greu perdre-me-les.
Un petó a tots els que les heu pogut disfrutar i un d'encara més grós, que per el motiu que sigui, no les heu pogut disfrutar.
dissabte, 17 de setembre del 2011
Premii!!
Porto poc més d'un mes explicant les nostres noves vivències i ja m'han donat un premii!! jijijij
Premi al "Blog Versàtil".
Me'l ha otorgat la Violeta, amiga, amiga retrobada, amiga de les que no deixaré perdre mai més ;)
La més maca, bonica, presiosa, encantadora.... jijijijiji
Aqui deixo el significat que ella mateixa té al seu blog de Versàtil;
Versàtil: adjectiu procedent de la paraula llatina versatilis, que fa referència a la capacitat d'alguna cosa o d'algú a adaptar-se de manera ràpida i amb facilitat a noves situacions, funcions, etc.
Crec que no hi ha més a dir, no??
Aquest premi va acompanyat d'una sèrie de regles que s'han de cumplir...mmm.. som-hi doncs!
1. Agrair i enllaçar a qui t'otorga el premi.
- Fet!
2. Compartir 7 coses sobre mi.
- Òstres, no sé si seràn 7.. a veure.
* Em dic Judith, i tinc dos fills, maravellosos. Són el que més m'estimo del món sencer. Cada dia aprenem junts l'art d'etimar sense condicions i a el tracte amb respecte uns vers al altres. Són els meus petits GRANS mestres.
* La Merierm la vaig tenir per cesària, perque anava atravessada, per desconeixement, i per confiar més amb la ginecòloga que amb el bebé i amb mi, per... pel que sigui!
* En Samy va nèixer com jo volia. Part respectat, confiant 100% amb ell i amb mi, sense medicina pel mig, a l'aigua, al nostre ritme.. perfecte!
* Em viscut tota la vida a Blanes, per raons de feina ens hem anat movent a munt i a vall, però sempre dins del nostre "País petit". Fa un mes i pocs dies, ens hem traslladat a viure a Galícia per feina, i aqui continuem la nostre nova vida.
* La meva família és mooooooolt gran. I dic mooooooolt perque ma mare són 12 germans, més les parelles corresponents, més els fills, més els fills dels fills.... jo conto cap a uns 80.. ja he perdut el comte!!
Per Nadal ens reunim tots a casa els àvis materns amb quasibé tots. ës una canya, m'encantaa!
* Per part de pare només tenia un germana, dic tenía perque va morir fa un parell d'anys.
Eren els meus tiets, els únics que els-hi deiem "tiet" i "tieta", i part, els únics que cumplien el paper de tiets al 100%. D'ells van sortir els meus dos cosins, la Núria i en Josep Maria, els primoos jejejejej
M'encanta quan per Nadal ens ajuntem a casa la Núria, o a Lliçà... (crec que d'això en faré un post, perque no acavaria d'escriure mai...)
* Tenía un gos que es deia Quimet, no crec que exiteixi un gos com ell (bé, era el meu) Un amic inseparable, petit, peluuut, atent. El meu germà i jo més d'una vegada no haviem anat a l'escola perque al sortir de casa, ell anava rere nostre, i es quedava fora a l'escala, després de tancar la porta.. no el podies deixar allà sool!!
Quan a el pare el van operar del càncer, i estava al llit per la químio, ell era allà al seu costadet llepant-li la mà :)
Uala!! n'hagés escrit més, eh?
I ara ve la següesnt regla, otorgar el premi a 15 Blogs!!!
No en conec tants.. ho intentaré, amb els que vaig seguint a saltirons..
L'EMOCIÓ VIOLETA
El de l'amiga Violeta. Li torno, m'encanta el seu blog. Plé de pensament i sentiments que un, a vegades, no hi sap posar nom, i llegeixes i dius "coi! a mi també em passa això" o "jo també penso així, i a vegades no sé explicar-ho.." i per saver ser versàtil amb totes les etapes viscudes i per viure.
UNA FINESTRA A TENERIFE
El de l'amiga Sandra. Que com jo, ha hagut de marxar amb la seva família cap a Tenerife, per feina, i, com jo, ha hagut d'adaptar-se a nous olors, nous rostres, noves aventures amb versatilitat. Valenta!
CALMA BLANES
Al grup d'alletament de Blanes, del qual n'he format part, per seguir endavant en temps un xic difícils. Us agraeixo l'acollida, i la feina que feu ajudant a les mares i bebés a trobar el camí per una exitosa lactància :D
DUES DISSENY
La meva cosina Eva, fa uns anyets va començar un projetce. Ella es dedica al disseny gràfic. Va començar mica en mica, com una formigueta ;) i ha currat molt per arribar on és. T'estimo prima!!
L'ESPAI FAMILIAR DE BLANES
UN espai, on n'he sigut part activa aquest any passat, on pares, mares i fills comparteixen un espai, amb altres famílies, amb activitats molt ben pensades per a una criança respectuosa i natural. Gràcies Montserrat, ets pura llum!
SOMNIS DE LLAVORS
De la companya Vanessa Belmonte, també part activa de l'Espai Familiar. No és ben bé un blog, però m'ha encantat l'idea. Ha creat una associació d'horts urbans ecològics on ens ensenyaran a apendre i a experimentar l'agricultura a casa.
BBTTA
Són les noves companyes del grup d'alletament de Narón, galícia. No és un blog, ho sé, però ara mateix formen part de la meva vida i tenia ganes de mencionar-les. M'encanta, estan súper actives, fan moltes coses!! En faré un post més endevant.
RESPETAR PARA EDUCAR
Un fantàstic Blog-consulta de la psicòloga Sonsoles Romero on hi trobareu solució als conflictes d'un mateix i/o amb els fills de manera respectuosa, basant-se amb tècniques de la disciplina positiva.
Bé, de moment no s'he m'acut cap més blog.
Un petó a tos i gràcies per llegir-me!
:D
Premi al "Blog Versàtil".
Me'l ha otorgat la Violeta, amiga, amiga retrobada, amiga de les que no deixaré perdre mai més ;)
La més maca, bonica, presiosa, encantadora.... jijijijiji
Aqui deixo el significat que ella mateixa té al seu blog de Versàtil;
Versàtil: adjectiu procedent de la paraula llatina versatilis, que fa referència a la capacitat d'alguna cosa o d'algú a adaptar-se de manera ràpida i amb facilitat a noves situacions, funcions, etc.
Crec que no hi ha més a dir, no??
Aquest premi va acompanyat d'una sèrie de regles que s'han de cumplir...mmm.. som-hi doncs!
1. Agrair i enllaçar a qui t'otorga el premi.
- Fet!
2. Compartir 7 coses sobre mi.
- Òstres, no sé si seràn 7.. a veure.
* Em dic Judith, i tinc dos fills, maravellosos. Són el que més m'estimo del món sencer. Cada dia aprenem junts l'art d'etimar sense condicions i a el tracte amb respecte uns vers al altres. Són els meus petits GRANS mestres.
* La Merierm la vaig tenir per cesària, perque anava atravessada, per desconeixement, i per confiar més amb la ginecòloga que amb el bebé i amb mi, per... pel que sigui!
* En Samy va nèixer com jo volia. Part respectat, confiant 100% amb ell i amb mi, sense medicina pel mig, a l'aigua, al nostre ritme.. perfecte!
* Em viscut tota la vida a Blanes, per raons de feina ens hem anat movent a munt i a vall, però sempre dins del nostre "País petit". Fa un mes i pocs dies, ens hem traslladat a viure a Galícia per feina, i aqui continuem la nostre nova vida.
* La meva família és mooooooolt gran. I dic mooooooolt perque ma mare són 12 germans, més les parelles corresponents, més els fills, més els fills dels fills.... jo conto cap a uns 80.. ja he perdut el comte!!
Per Nadal ens reunim tots a casa els àvis materns amb quasibé tots. ës una canya, m'encantaa!
* Per part de pare només tenia un germana, dic tenía perque va morir fa un parell d'anys.
Eren els meus tiets, els únics que els-hi deiem "tiet" i "tieta", i part, els únics que cumplien el paper de tiets al 100%. D'ells van sortir els meus dos cosins, la Núria i en Josep Maria, els primoos jejejejej
M'encanta quan per Nadal ens ajuntem a casa la Núria, o a Lliçà... (crec que d'això en faré un post, perque no acavaria d'escriure mai...)
* Tenía un gos que es deia Quimet, no crec que exiteixi un gos com ell (bé, era el meu) Un amic inseparable, petit, peluuut, atent. El meu germà i jo més d'una vegada no haviem anat a l'escola perque al sortir de casa, ell anava rere nostre, i es quedava fora a l'escala, després de tancar la porta.. no el podies deixar allà sool!!
Quan a el pare el van operar del càncer, i estava al llit per la químio, ell era allà al seu costadet llepant-li la mà :)
Uala!! n'hagés escrit més, eh?
I ara ve la següesnt regla, otorgar el premi a 15 Blogs!!!
No en conec tants.. ho intentaré, amb els que vaig seguint a saltirons..
L'EMOCIÓ VIOLETA
El de l'amiga Violeta. Li torno, m'encanta el seu blog. Plé de pensament i sentiments que un, a vegades, no hi sap posar nom, i llegeixes i dius "coi! a mi també em passa això" o "jo també penso així, i a vegades no sé explicar-ho.." i per saver ser versàtil amb totes les etapes viscudes i per viure.
UNA FINESTRA A TENERIFE
El de l'amiga Sandra. Que com jo, ha hagut de marxar amb la seva família cap a Tenerife, per feina, i, com jo, ha hagut d'adaptar-se a nous olors, nous rostres, noves aventures amb versatilitat. Valenta!
CALMA BLANES
Al grup d'alletament de Blanes, del qual n'he format part, per seguir endavant en temps un xic difícils. Us agraeixo l'acollida, i la feina que feu ajudant a les mares i bebés a trobar el camí per una exitosa lactància :D
DUES DISSENY
La meva cosina Eva, fa uns anyets va començar un projetce. Ella es dedica al disseny gràfic. Va començar mica en mica, com una formigueta ;) i ha currat molt per arribar on és. T'estimo prima!!
L'ESPAI FAMILIAR DE BLANES
UN espai, on n'he sigut part activa aquest any passat, on pares, mares i fills comparteixen un espai, amb altres famílies, amb activitats molt ben pensades per a una criança respectuosa i natural. Gràcies Montserrat, ets pura llum!
SOMNIS DE LLAVORS
De la companya Vanessa Belmonte, també part activa de l'Espai Familiar. No és ben bé un blog, però m'ha encantat l'idea. Ha creat una associació d'horts urbans ecològics on ens ensenyaran a apendre i a experimentar l'agricultura a casa.
BBTTA
Són les noves companyes del grup d'alletament de Narón, galícia. No és un blog, ho sé, però ara mateix formen part de la meva vida i tenia ganes de mencionar-les. M'encanta, estan súper actives, fan moltes coses!! En faré un post més endevant.
RESPETAR PARA EDUCAR
Un fantàstic Blog-consulta de la psicòloga Sonsoles Romero on hi trobareu solució als conflictes d'un mateix i/o amb els fills de manera respectuosa, basant-se amb tècniques de la disciplina positiva.
Bé, de moment no s'he m'acut cap més blog.
Un petó a tos i gràcies per llegir-me!
:D
dimarts, 13 de setembre del 2011
Escola nova
Ja em passat els dos dies de nervis.
Ahir varem fer la presentació. Els nens van entrar a l'escola a les 11.30 i a nosaltres ens avisaríen a les 12 per entrar a l'aula amb ells.
Les instal.lacions de l'escola... psss, no maten, però com aqui hi plou sovint, hi ha molts de porxos perque els nens puguin sortir al pati encara que plogui, i això m'agrada.
És la única escola d'Ares, però els nens del poble també van a l'escola del poble del costat.
Jo em pensava trobar una escola un tant massificada, però he vist que no. A la classe de la Meriem són 19, cosa que a les altres escoles on havia anat eren 25 (6 més, 6 menys, és noten..)
L'horari és de 9.30h a 14.30h, m'agrada l'horari, tenim tota la tarda per nosaltres i la veritat, haver d'anar a l'escola a ben dinat a que t'expliquin no sequé...ffff... mandreta, no?
El que no trobo gaire raonable és el pati, només tenen mitja hora!!! 0_o'
Centrem-nos... un detall que em va agradar, i que no vaig trobar en les altres dues escoles,´va ser ahir, dia de presentació.
Com deia avans, els nens van entrar a 2/4 de dotze, i nosaltres cap a les 12, a la mateixa aula, amb ells! Mentre ells pintaven el seu nom, per penjar-lo després al suru, i en Samy anava fent visites a tothom i guixava la pissarra, la mestre "Xixa" ens explicava les normes bàsiques, el funcionament, el material que han de dur, etc...
Em va agradar, escola constructivista, si els nens no acaben una fitxa a la classe la portaran a casa per acabar, si els pares creuen que els seus fills no han de dur deures a casa, ho diuen i cap problema.
Ella és del parer que els nens no han de dur deures a casa, però sembla que hi ha pares que ho nesseciten com per reafirmar que el seu fill està fotent algo de bó a l'escola.... a segón?.....
Es centra amb les nessecitats de cada nen, és molt amable parlant amb ells, no alça la veu, els escolta (no ho fa veure), els mira...
Jo li vaig comentar que la Meriem va moltes vegades al lavabo a fer pipí, i em va dir que cap problema,només faltaria!! (cosa que a l'altre escola s'hi havia d'anar pixat i cagat de casa)
Ella està conenta, li agrada la mestra, els companys i companyes... Aquest matí,quan faltaben 3/4 d'hora per començar l'escola, ja estava a punt, esmorzada, vestida, dents netes, amb la motxilla hi tot a la porta ajajajjaja
Que n'és de maca....
I si ella està contenta jo també :D
Ahir varem fer la presentació. Els nens van entrar a l'escola a les 11.30 i a nosaltres ens avisaríen a les 12 per entrar a l'aula amb ells.
Les instal.lacions de l'escola... psss, no maten, però com aqui hi plou sovint, hi ha molts de porxos perque els nens puguin sortir al pati encara que plogui, i això m'agrada.
És la única escola d'Ares, però els nens del poble també van a l'escola del poble del costat.
Jo em pensava trobar una escola un tant massificada, però he vist que no. A la classe de la Meriem són 19, cosa que a les altres escoles on havia anat eren 25 (6 més, 6 menys, és noten..)
L'horari és de 9.30h a 14.30h, m'agrada l'horari, tenim tota la tarda per nosaltres i la veritat, haver d'anar a l'escola a ben dinat a que t'expliquin no sequé...ffff... mandreta, no?
El que no trobo gaire raonable és el pati, només tenen mitja hora!!! 0_o'
Centrem-nos... un detall que em va agradar, i que no vaig trobar en les altres dues escoles,´va ser ahir, dia de presentació.
Com deia avans, els nens van entrar a 2/4 de dotze, i nosaltres cap a les 12, a la mateixa aula, amb ells! Mentre ells pintaven el seu nom, per penjar-lo després al suru, i en Samy anava fent visites a tothom i guixava la pissarra, la mestre "Xixa" ens explicava les normes bàsiques, el funcionament, el material que han de dur, etc...
Em va agradar, escola constructivista, si els nens no acaben una fitxa a la classe la portaran a casa per acabar, si els pares creuen que els seus fills no han de dur deures a casa, ho diuen i cap problema.
Ella és del parer que els nens no han de dur deures a casa, però sembla que hi ha pares que ho nesseciten com per reafirmar que el seu fill està fotent algo de bó a l'escola.... a segón?.....
Es centra amb les nessecitats de cada nen, és molt amable parlant amb ells, no alça la veu, els escolta (no ho fa veure), els mira...
Jo li vaig comentar que la Meriem va moltes vegades al lavabo a fer pipí, i em va dir que cap problema,només faltaria!! (cosa que a l'altre escola s'hi havia d'anar pixat i cagat de casa)
Ella està conenta, li agrada la mestra, els companys i companyes... Aquest matí,quan faltaben 3/4 d'hora per començar l'escola, ja estava a punt, esmorzada, vestida, dents netes, amb la motxilla hi tot a la porta ajajajjaja
Que n'és de maca....
I si ella està contenta jo també :D
Anem al grà...
Bé, un altre curs escolar que comença. Però aquest no és com els altres, aquest és diferent.
La nit avans del primer dia d'escola (presentació)al llit. En Samy ja dorm. Noto que la Meriem no para de bellugar-se. Em giro cap al seu costat. Comença una conversa sèria i divertida que dura, més o menys, una horeta...
"que et passa Meriem?"
tinc por mama..
"por? de qué?"
ai no sé, de l'escola, si faré amics, si entendré el que em diuen en gallec..
"potser vols dir que tens nervis, no?"
si, segurament, perque em noto una mica de mal de panxa..
"segurament, a mi també em passa quan estic nerviosa..."
sóc una incompresa amb mi mateixa mama..
"perque? que vols dir que ets una incompresa?"
que no m'entenc a mi mateixa, jo tinc ganes d'anar-hi però em fa por, vull dir nervis..
- en abracem ben fort -
"és normal Meriem, és un lloc nou, amb gent nova i idioma nou, encara que tu el castellà el domines molt bé, amb això no tindràs problemes. I tal com ets tu de simpàtica i oberta faràs amigues demà mateix, al menys en començaràs a conèixer alguna, no? "
si... però mama, jo no sóc com tu, de simpàtica.. jo.. sóc diferent
" És clar que ets diferent, fins-hi tot diria que ets més simpàtica que jo! quin rollo si fóssim iguals, no?"
-riures amb veu baixa-
a si?
"Hi tant, tu tens el dó de fer amics i amigues allà on vas, ets respectuosa amb tothom, és igual si és blanc o negre, ros o moreno, alt o baix,t'amotlles al que sigui, a qualsevol joc, ets una amiga de veritat. M'encantaria ser per un dia, una de les nenes amigues teves, segur que m'ho passaría pipa!!"
si tens raó mama, alguna vegada m'han dit que era bona amiga".." tu quan vas anar el primer dia a treballar al Capravo de Torelló tmb estaves nerviosa?
"òstres hi tant!!"
-cara de, uala, a tu també t'ha passat!-
"él primer dia que comences algo nou sempre tens un neguit, però després, mica en mica, va passant :).. "
ai mama... que bé, ja estic menys nerviosa, no sé si podré dormir..
"Vina cap aqui, agafa't de la meva mà i relaaaaaaaaaxe't......
Va durar 2 minuts a dormir-se.
Haig de dir que després d'això, em va estar explicant anègdotes de l'escola de Blanes, i no sé com en Samy no es va despertar de fart de riure que en vàrem fer jijijijiji
El post té el nom de "al grà", perque cada cop que jo em desviava o em liava massa, la Meriem em deia, mama al grà...
La nit avans del primer dia d'escola (presentació)al llit. En Samy ja dorm. Noto que la Meriem no para de bellugar-se. Em giro cap al seu costat. Comença una conversa sèria i divertida que dura, més o menys, una horeta...
"que et passa Meriem?"
tinc por mama..
"por? de qué?"
ai no sé, de l'escola, si faré amics, si entendré el que em diuen en gallec..
"potser vols dir que tens nervis, no?"
si, segurament, perque em noto una mica de mal de panxa..
"segurament, a mi també em passa quan estic nerviosa..."
sóc una incompresa amb mi mateixa mama..
"perque? que vols dir que ets una incompresa?"
que no m'entenc a mi mateixa, jo tinc ganes d'anar-hi però em fa por, vull dir nervis..
- en abracem ben fort -
"és normal Meriem, és un lloc nou, amb gent nova i idioma nou, encara que tu el castellà el domines molt bé, amb això no tindràs problemes. I tal com ets tu de simpàtica i oberta faràs amigues demà mateix, al menys en començaràs a conèixer alguna, no? "
si... però mama, jo no sóc com tu, de simpàtica.. jo.. sóc diferent
" És clar que ets diferent, fins-hi tot diria que ets més simpàtica que jo! quin rollo si fóssim iguals, no?"
-riures amb veu baixa-
a si?
"Hi tant, tu tens el dó de fer amics i amigues allà on vas, ets respectuosa amb tothom, és igual si és blanc o negre, ros o moreno, alt o baix,t'amotlles al que sigui, a qualsevol joc, ets una amiga de veritat. M'encantaria ser per un dia, una de les nenes amigues teves, segur que m'ho passaría pipa!!"
si tens raó mama, alguna vegada m'han dit que era bona amiga".." tu quan vas anar el primer dia a treballar al Capravo de Torelló tmb estaves nerviosa?
"òstres hi tant!!"
-cara de, uala, a tu també t'ha passat!-
"él primer dia que comences algo nou sempre tens un neguit, però després, mica en mica, va passant :).. "
ai mama... que bé, ja estic menys nerviosa, no sé si podré dormir..
"Vina cap aqui, agafa't de la meva mà i relaaaaaaaaaxe't......
Va durar 2 minuts a dormir-se.
Haig de dir que després d'això, em va estar explicant anègdotes de l'escola de Blanes, i no sé com en Samy no es va despertar de fart de riure que en vàrem fer jijijijiji
El post té el nom de "al grà", perque cada cop que jo em desviava o em liava massa, la Meriem em deia, mama al grà...
diumenge, 4 de setembre del 2011
Germana GRAN
"Ets la millor germana gran que en Samy podía tenir i la fillor filla del món". Aquesta frase la repeteixo unes quantes vegades al día a la Meriem. M'encanta com a filla, ho he pogut comprovar durant 6 anys llargs (al novembre fa els 7). Però el que més m'enorgulleig és veure com fa de germana gran amb el petit Samy.
Té mooooooolta passiència, perqué en Samy n'hi fa de tots colors i formes jijiji, li desendreça l'habitació, les nines les despentina, els collarets per terra, tot el que té ella ho vol ell... però la Meriem li explica; "Samy, torna'm això que hi estic jugant, mira t'en dono un altre de més macu", "corre vés a ensenyar-li a la mare això tant bonic que t'he deixat!!", "et deix aquest, però aquest no que es trenca".... tot això amb un tó totalment respectuós.
També haig de dir que hi ha moments que es desespera pobre, però mai el crida, ni hi ha cap mal gest cap a ell, em crida a mi," MAMAAAAAAAA!!! EN SAMY NO EM DEIXA JUGAR TRANQUILAAAAAAAAAAAAAA!!!" (raro sería si tot fossin flors i violes, oi?)
Quan jo haig de fer alguna cosa, com rentar plats, fer dinar... li demano si el vol entretenir una miqueta, la majoria de vegades em dona un sí :)
I de seguida inventa un joc o algo per fer que sap que al petit Samy li agradarà. Haig de dir que quan la Meriem crida al seu germà ell no dubta ni un moment en anar-hi, sap que el farà riure segur :D
Els-hi encanta que els-hi posi un CD de la Trinca que ens va gravar el tiet i ballar.
Al pis on sóm hi havien dos coixins, un de llarg al llit de matrimoni i un de normal al llit individual. Com que no els fem servir els tenim guardats al menjador i amb ells s'hi passen hores jugant a històries inventades per la Meriem (que evidentment és la que porta el joc, encara que deixa que en Samy faigi el que vol).
Sap quan a en Samy no li be de gust fer alguna cosa o algo no li agrada que li facin, el respecta molt.
Quan sóm al parc, encara que ella vaigi al seu aire, sempre està a la guait per si algún altre nen li pot fer algo a en Samy. Es posa al seu costat posant-li una mà protectora a l'esquena i no diu rés. Sap que així, d'alguna manera l'està protegint :)
Però ahir ja vaig al.lucinar del tot... jo sempre em dutxo amb en Samy, al plat de dutxa, o amb tots dos a la banyera. Vaig fer el primer perque la Meriem volia seguir jugant al seu món de nines.
Quan vaig acavar vaig avisar la Meriem que ja podia entrar-hi. En Samy volia quedar-si una estona més i els vaig deixar a tots dos asseguts al plat de dutxa.
La Meriem ja fa mesos que es dutxa sola. Com que vaig veure que estaven ríen, vaig a profitar per preparar l'esmorzar....
Feia estona que no sentía córrer l'aigua.. vaig anar a l'habitació i.. SORPRESA!!! La Meriem ja s'havia dutxat ella, tret en Samy de la dutxa, embolicar-lo amb la tovallola, secar-lo, i jo me'ls vaig trobar sobre el llit despullats i la Meriem posant-li la crema de cós i ell ben quieeeeeeeeeeeet!!!!
jajajjajajaajaj
Quina canya!! La Meriem em va dir que ho volia fer sempre, "t'he ajudat mare?" "Ostres Meriem, no saps com n'estic d'agraïda!! Moltes gràcies maca meva"
Total que li va posar el bolquer i el va vestir ella.
Avui han repetit, mira que li costa anar a la dutxa a la Meriem, eh? Doncs crec que ja em trovat la manera jijiji. De seguida que jo he acavat ella ja ha cridat al seu germà per anar-hi.
Gràcies Meriem per ser la millor germana GRAN del món que en Samy podía tenir i per ser la millor filla del món.
T'ESTIMO!!
Té mooooooolta passiència, perqué en Samy n'hi fa de tots colors i formes jijiji, li desendreça l'habitació, les nines les despentina, els collarets per terra, tot el que té ella ho vol ell... però la Meriem li explica; "Samy, torna'm això que hi estic jugant, mira t'en dono un altre de més macu", "corre vés a ensenyar-li a la mare això tant bonic que t'he deixat!!", "et deix aquest, però aquest no que es trenca".... tot això amb un tó totalment respectuós.
També haig de dir que hi ha moments que es desespera pobre, però mai el crida, ni hi ha cap mal gest cap a ell, em crida a mi," MAMAAAAAAAA!!! EN SAMY NO EM DEIXA JUGAR TRANQUILAAAAAAAAAAAAAA!!!" (raro sería si tot fossin flors i violes, oi?)
Quan jo haig de fer alguna cosa, com rentar plats, fer dinar... li demano si el vol entretenir una miqueta, la majoria de vegades em dona un sí :)
I de seguida inventa un joc o algo per fer que sap que al petit Samy li agradarà. Haig de dir que quan la Meriem crida al seu germà ell no dubta ni un moment en anar-hi, sap que el farà riure segur :D
Els-hi encanta que els-hi posi un CD de la Trinca que ens va gravar el tiet i ballar.
Al pis on sóm hi havien dos coixins, un de llarg al llit de matrimoni i un de normal al llit individual. Com que no els fem servir els tenim guardats al menjador i amb ells s'hi passen hores jugant a històries inventades per la Meriem (que evidentment és la que porta el joc, encara que deixa que en Samy faigi el que vol).
Sap quan a en Samy no li be de gust fer alguna cosa o algo no li agrada que li facin, el respecta molt.
Quan sóm al parc, encara que ella vaigi al seu aire, sempre està a la guait per si algún altre nen li pot fer algo a en Samy. Es posa al seu costat posant-li una mà protectora a l'esquena i no diu rés. Sap que així, d'alguna manera l'està protegint :)
Però ahir ja vaig al.lucinar del tot... jo sempre em dutxo amb en Samy, al plat de dutxa, o amb tots dos a la banyera. Vaig fer el primer perque la Meriem volia seguir jugant al seu món de nines.
Quan vaig acavar vaig avisar la Meriem que ja podia entrar-hi. En Samy volia quedar-si una estona més i els vaig deixar a tots dos asseguts al plat de dutxa.
La Meriem ja fa mesos que es dutxa sola. Com que vaig veure que estaven ríen, vaig a profitar per preparar l'esmorzar....
Feia estona que no sentía córrer l'aigua.. vaig anar a l'habitació i.. SORPRESA!!! La Meriem ja s'havia dutxat ella, tret en Samy de la dutxa, embolicar-lo amb la tovallola, secar-lo, i jo me'ls vaig trobar sobre el llit despullats i la Meriem posant-li la crema de cós i ell ben quieeeeeeeeeeeet!!!!
jajajjajajaajaj
Quina canya!! La Meriem em va dir que ho volia fer sempre, "t'he ajudat mare?" "Ostres Meriem, no saps com n'estic d'agraïda!! Moltes gràcies maca meva"
Total que li va posar el bolquer i el va vestir ella.
Avui han repetit, mira que li costa anar a la dutxa a la Meriem, eh? Doncs crec que ja em trovat la manera jijiji. De seguida que jo he acavat ella ja ha cridat al seu germà per anar-hi.
Gràcies Meriem per ser la millor germana GRAN del món que en Samy podía tenir i per ser la millor filla del món.
T'ESTIMO!!
dilluns, 29 d’agost del 2011
CEDEIRA
Seguim amb la nostre descoberta...
Aquest cap de setmana passat vam anar a Cedeira. Les noies que he conegut m'havien dit que les platges d'allà eren una passada.
A part, el temps que varem estar buscant pis per internet, vaig trovar moltes casetes en aquest poblet i em va cridar l'atenció...
Vam passar Valdoviño, i a uns deu minuts vam arribar a Cedeira.
També, un poblet petit, ja una mica més turístic però sense sortir-se de l'encant de poblet petit. I al igual que a Valdoviño.. ens vam comprar moltes cases i terrenys per fer-nos-en una de fusta jijijiji
Mentre anavem buscant algún indicatiu de "praia".. miràvem el paissatge i... oooohhh!!! Haig de dir que hi han mils i mils d'eucaliptos, que és l'arbre que més em vist per aquí, i amb la finestreta baixada t'entra aquella olor..mm.... fantàstic!!!
Desde la carretera per on anavem, vèiem les platges...
Aparquem i caminem, i altre vegada aquells caminets de fusta...
Arribem a la platja.. bé, el cantó on erem nosaltres era ría. Semblava un llac al vellmig d'uns turonets que et guardaven de l'aire.
Era una imatge de quadre, postal, fotografía... era presiós i tranquil, familiar!
En Samy i la Meriem s'ho van passar d'alló més bé.(Haig de dir que l'aigua estava congelada és poc...)
Nosaltres estàvem asseguts a la sorreta i ells dos corríen per l'aigua com dos animalets lliures.
Agafaven algues i et feien una amanida amb un moment jijiji
Quan ja estàvem aburrits de que aquella aigua no s'hi podia fer gaire més cosa.. van anar cap a l'altre banda, on hi havia el gran mar.. allò era una altre història!!
Aquell raconet per en Samy era perfecte, però a la Meriem li agraden les emocions fortes (com son pare ;P)
Per cert.. quan ja marxàvem cap a mar obert, aquell trosset on erem nosaltres havia canviat, teniem més trós de platja.. les marees feien de les seves.
Sí, la marea baixava, i ho feia molt ràpid, és una passada.. en un parell d'hores aquella mena de llac va quedar sec i plé de gavines mariscant.
Aqui us deixo unes imatges del que rodejava aquell mar espectacular, i degut a la mareá, amb les onades cada vegada més lluny.
Quan la marea va xuclar encara més tota aquella aigua, va començar a quedar com una illeta al mig del mar on veies que la gent hi començava a anar a passejar i nosaltres no havíem de ser menys, no? jijiji Som-hi doncs, a correr!!!
Hi vam estar ben bé una hora en aquella illeta que cada cop era menys illa i és fusionava amb la sorra de la platja.
Aqui fa gràcia agafar petxinetes perque n'hi ha tot arreu i de totes mides, formes i colors, i vam començar a agafar-ne. Tot d'una en Radu en va trovar de plenes!!!!
I tots tres, ajudats i esquitxats per en Samy, en vam omplir un tupper fins d'alt.
Posaves les mans sota la sorra i no paraven de sortir!! En Radu només pensava amb les cloïsses a la paella amb llimona que ens menjaríem per sopar mmmmm!!
S'ens va apropar un home i ens va dir "yo, no me quiero meter.. pero allí viene el vigilante.."
Ai mare!!
Si, si.. el vigilante va venir i ens va dir que aquesta zona era un entorn natural protegit i que "no se podia mariscar"... COMMOLLL?¿?!!?¿ Sense saver-ho estavem mariscando!! Vaia tela..
Jo, con mi asento castellano, li vaig dir que no saviem res, erem catalans que portàvem 4 dies aquí, i que per res del món voldríem fer malbé el medi natural ón erem.
Va veure que erem uns "notes que estavem jugant amb els nens i apa, "bien, tranquilos, no les tomaré los datos, però les pido que cojan eso y lo vaian a tirar donde la olas, y bien esparcido"...
Només hagués faltat que ens empapeléssin....
I bé, ens vam quedar sense aquell suculent sopar que ens haviem immaginat ;P
Vam arrivar a casa morts, però ben disfrutats!!
Aquest cap de setmana passat vam anar a Cedeira. Les noies que he conegut m'havien dit que les platges d'allà eren una passada.
A part, el temps que varem estar buscant pis per internet, vaig trovar moltes casetes en aquest poblet i em va cridar l'atenció...
Vam passar Valdoviño, i a uns deu minuts vam arribar a Cedeira.
També, un poblet petit, ja una mica més turístic però sense sortir-se de l'encant de poblet petit. I al igual que a Valdoviño.. ens vam comprar moltes cases i terrenys per fer-nos-en una de fusta jijijiji
Mentre anavem buscant algún indicatiu de "praia".. miràvem el paissatge i... oooohhh!!! Haig de dir que hi han mils i mils d'eucaliptos, que és l'arbre que més em vist per aquí, i amb la finestreta baixada t'entra aquella olor..mm.... fantàstic!!!
Desde la carretera per on anavem, vèiem les platges...
Aparquem i caminem, i altre vegada aquells caminets de fusta...
Arribem a la platja.. bé, el cantó on erem nosaltres era ría. Semblava un llac al vellmig d'uns turonets que et guardaven de l'aire.
Era una imatge de quadre, postal, fotografía... era presiós i tranquil, familiar!
En Samy i la Meriem s'ho van passar d'alló més bé.(Haig de dir que l'aigua estava congelada és poc...)
Nosaltres estàvem asseguts a la sorreta i ells dos corríen per l'aigua com dos animalets lliures.
Agafaven algues i et feien una amanida amb un moment jijiji
Quan ja estàvem aburrits de que aquella aigua no s'hi podia fer gaire més cosa.. van anar cap a l'altre banda, on hi havia el gran mar.. allò era una altre història!!
Aquell raconet per en Samy era perfecte, però a la Meriem li agraden les emocions fortes (com son pare ;P)
Per cert.. quan ja marxàvem cap a mar obert, aquell trosset on erem nosaltres havia canviat, teniem més trós de platja.. les marees feien de les seves.
Sí, la marea baixava, i ho feia molt ràpid, és una passada.. en un parell d'hores aquella mena de llac va quedar sec i plé de gavines mariscant.
Aqui us deixo unes imatges del que rodejava aquell mar espectacular, i degut a la mareá, amb les onades cada vegada més lluny.
Quan la marea va xuclar encara més tota aquella aigua, va començar a quedar com una illeta al mig del mar on veies que la gent hi començava a anar a passejar i nosaltres no havíem de ser menys, no? jijiji Som-hi doncs, a correr!!!
Hi vam estar ben bé una hora en aquella illeta que cada cop era menys illa i és fusionava amb la sorra de la platja.
Aqui fa gràcia agafar petxinetes perque n'hi ha tot arreu i de totes mides, formes i colors, i vam començar a agafar-ne. Tot d'una en Radu en va trovar de plenes!!!!
I tots tres, ajudats i esquitxats per en Samy, en vam omplir un tupper fins d'alt.
Posaves les mans sota la sorra i no paraven de sortir!! En Radu només pensava amb les cloïsses a la paella amb llimona que ens menjaríem per sopar mmmmm!!
S'ens va apropar un home i ens va dir "yo, no me quiero meter.. pero allí viene el vigilante.."
Ai mare!!
Si, si.. el vigilante va venir i ens va dir que aquesta zona era un entorn natural protegit i que "no se podia mariscar"... COMMOLLL?¿?!!?¿ Sense saver-ho estavem mariscando!! Vaia tela..
Jo, con mi asento castellano, li vaig dir que no saviem res, erem catalans que portàvem 4 dies aquí, i que per res del món voldríem fer malbé el medi natural ón erem.
Va veure que erem uns "notes que estavem jugant amb els nens i apa, "bien, tranquilos, no les tomaré los datos, però les pido que cojan eso y lo vaian a tirar donde la olas, y bien esparcido"...
Només hagués faltat que ens empapeléssin....
I bé, ens vam quedar sense aquell suculent sopar que ens haviem immaginat ;P
Vam arrivar a casa morts, però ben disfrutats!!
Descombrim l'entorn, VALDOVIÑO
Cada cap de setmana sortim d'excurció amb el dinar dins els tuppers i anem a visitar poblets, i com que quasi sempre ens ha fet sol, els busquem que tinguin platges (quan fassi fred anirem cap a la Galícia més verda) i així els nens s'ho passen pipa.
El primer que vàrem visitar va ser Valdoviño, un poble a uns 20 minuts d'aqui, més amunt del Ferrol i a mar obert. Dic mar obert, perque a Ares el que tenim és una ría, per tant molt més arraserat i sense ni una onada.
És un poble petiiiiiit, amb les cases separades entre sí, sense edificis, presiós. De fet vam comprar moltes cases!! jijijjiji També és el poble on vaig veure l'escoleta rural que voliem per la Meriem.
Quan vam arribar a l'aparcament de la platja ja vam flipar.. uns camins llaaaargs de tarima de fusta...
Aquests caminets en conduïen a la platja.
Apart just arribar hi havia una boira i un vent que congelava, per tant ens vàrem posar a raser a dinar i després vam anar a contemplar la grandesa d'un mar enfurismat com mai havia vist.
(La imatge del mar la tinc al meu telèfon i de moment no la puc posar, quan pugui la posaré ;P)
En aquesta s'aprecía una mica la boira que hi havia.
Haig de dir que la Meriem va quedar al.lucinada, perque malgrat el temps que feia hi havia gent!
La gent s'estira a fer la migdiada, vestida, amb un parasol per para el vent, i segur que es relaxen, perqué el soroll d'aquelles onades acompanyen a un bon son.
Total, que aquesta platja ens ha quedat pendent per quan faigi un dia més solei.
El primer que vàrem visitar va ser Valdoviño, un poble a uns 20 minuts d'aqui, més amunt del Ferrol i a mar obert. Dic mar obert, perque a Ares el que tenim és una ría, per tant molt més arraserat i sense ni una onada.
És un poble petiiiiiit, amb les cases separades entre sí, sense edificis, presiós. De fet vam comprar moltes cases!! jijijjiji També és el poble on vaig veure l'escoleta rural que voliem per la Meriem.
Quan vam arribar a l'aparcament de la platja ja vam flipar.. uns camins llaaaargs de tarima de fusta...
Aquests caminets en conduïen a la platja.
Apart just arribar hi havia una boira i un vent que congelava, per tant ens vàrem posar a raser a dinar i després vam anar a contemplar la grandesa d'un mar enfurismat com mai havia vist.
(La imatge del mar la tinc al meu telèfon i de moment no la puc posar, quan pugui la posaré ;P)
En aquesta s'aprecía una mica la boira que hi havia.
Haig de dir que la Meriem va quedar al.lucinada, perque malgrat el temps que feia hi havia gent!
La gent s'estira a fer la migdiada, vestida, amb un parasol per para el vent, i segur que es relaxen, perqué el soroll d'aquelles onades acompanyen a un bon son.
Total, que aquesta platja ens ha quedat pendent per quan faigi un dia més solei.
dissabte, 20 d’agost del 2011
Noves amistats
Aquest post per mi és molt especial i important.
Quan vaig saver que ens haviem de traslladar a Galícia a viure, vaig pensar que havia de vellugar-me per buscar dones, famílies amb la mateixa manera de criança dels nostres fills.
El primer que vaig fer va ser parlar amb la Gemma de Porteo, savia que ella coneixeria molta gent, i sí!!
Em va parlar del grup de doules Ser Doulas d'A Coruña. Vaig contactar amb elles per mail i em van contestar de seguida. Els-hi vaig explicar que erem una família catalana que ens traslladavem per temes de feina cap a la seva terra i també els-hi vaig dir el que buscava.
Em van preguntar cap a on aniriem a viure. En aquell moment no ho teniem gaire clar. Quan ens vàrem mig decidir li vaig fer saver.
Ens moviem per Narón. De seguida em van passar els mails i telèfons de dues noies que portaven els grups d'alletament i criança de Narón i Ferrol. BINGO!!! perfecte!!
Vaig contactar amb elles i la sorpresa va ser meva amb l'entusiasme que em rebíen i m'esperaven sense haver-nos vist mai!!
I així va ser. L'Aroa, amb qui més manteniem el contacte, m'esperava. "yo no te voy a llamar hasta que tú estés tranquila y aposentada en tu nuevo hogar, quando lo estés me llamas y allí estaré" fantàstic, no?
El dilluns dia 15,la vaig trucar.(nosaltres vàrem arrivar el 10) I vam quedar a la platja. Jo la buscava, quan em va dir que ja era a Ares, i sí, de seguida ens vam trobar.
Una dona amb el cabell llaaarg i lliiiis, d'estatura mitjana tirant a baixa, amb el seu bebé Ízan (de 17 mesos) penjat en el pouch i la petita Ainara (de 5 anys) de la mà. (que haig de dir que amb la Meriem s'han avingut de seguida!!)
Ens vam trobar i ens vam abraçar. "que ganas tenia de conocerte Judith" va dir; "ojalà te sientas bien en nuestra tierra, aquí estamos para lo que necesites"...
Vaig entendre que amb l'Aroa hi podia contar, sempre.
Em va estar explicant que a Narón hi tene els grups, BBTT (bebe teta) el d'alletament i A BRAZOS el de criança, i que s'anaven movent per tots els poblets en dies alterns, també fan Cercles, però de moment són de mares, perque totes tenen els fills petits.
De tant en tant fant quedades amb les mares, fills, famílies, en els diferent pobles o en diferents espais, i just el dia següent n'hi havia una a Doniños (preciós poblet amb mar obert).
Allà vaig conèixer la Vero, l'alegria personificada.
És d'aquelles persones que sembla que la coneguis de tota la vida, oberta, optimista, alegre, no para de xerrar amb una gràcia innata i amb un bebé, Breixo, de 2 anys i poc.
El dia següent, ens vàrem veure les tres amb tota la canalla aqui, al parc d'Ares. Una trovada més íntima i maca.
M'he oblidat de dir-vos, que totes dues són Doules i es van formant cada dia.
Aquests 10 dies estan fent un curs de Yoga Infantil intensiu, i no les veurem, però per les nits, quan arriben del curs mortes, no falten mai els seus missatges.
M'enriquiré de bones i noves energies femenines, estic contenta.
Gràcies noves amigues!!
Quan vaig saver que ens haviem de traslladar a Galícia a viure, vaig pensar que havia de vellugar-me per buscar dones, famílies amb la mateixa manera de criança dels nostres fills.
El primer que vaig fer va ser parlar amb la Gemma de Porteo, savia que ella coneixeria molta gent, i sí!!
Em va parlar del grup de doules Ser Doulas d'A Coruña. Vaig contactar amb elles per mail i em van contestar de seguida. Els-hi vaig explicar que erem una família catalana que ens traslladavem per temes de feina cap a la seva terra i també els-hi vaig dir el que buscava.
Em van preguntar cap a on aniriem a viure. En aquell moment no ho teniem gaire clar. Quan ens vàrem mig decidir li vaig fer saver.
Ens moviem per Narón. De seguida em van passar els mails i telèfons de dues noies que portaven els grups d'alletament i criança de Narón i Ferrol. BINGO!!! perfecte!!
Vaig contactar amb elles i la sorpresa va ser meva amb l'entusiasme que em rebíen i m'esperaven sense haver-nos vist mai!!
I així va ser. L'Aroa, amb qui més manteniem el contacte, m'esperava. "yo no te voy a llamar hasta que tú estés tranquila y aposentada en tu nuevo hogar, quando lo estés me llamas y allí estaré" fantàstic, no?
El dilluns dia 15,la vaig trucar.(nosaltres vàrem arrivar el 10) I vam quedar a la platja. Jo la buscava, quan em va dir que ja era a Ares, i sí, de seguida ens vam trobar.
Una dona amb el cabell llaaarg i lliiiis, d'estatura mitjana tirant a baixa, amb el seu bebé Ízan (de 17 mesos) penjat en el pouch i la petita Ainara (de 5 anys) de la mà. (que haig de dir que amb la Meriem s'han avingut de seguida!!)
Ens vam trobar i ens vam abraçar. "que ganas tenia de conocerte Judith" va dir; "ojalà te sientas bien en nuestra tierra, aquí estamos para lo que necesites"...
Vaig entendre que amb l'Aroa hi podia contar, sempre.
Em va estar explicant que a Narón hi tene els grups, BBTT (bebe teta) el d'alletament i A BRAZOS el de criança, i que s'anaven movent per tots els poblets en dies alterns, també fan Cercles, però de moment són de mares, perque totes tenen els fills petits.
De tant en tant fant quedades amb les mares, fills, famílies, en els diferent pobles o en diferents espais, i just el dia següent n'hi havia una a Doniños (preciós poblet amb mar obert).
Allà vaig conèixer la Vero, l'alegria personificada.
És d'aquelles persones que sembla que la coneguis de tota la vida, oberta, optimista, alegre, no para de xerrar amb una gràcia innata i amb un bebé, Breixo, de 2 anys i poc.
El dia següent, ens vàrem veure les tres amb tota la canalla aqui, al parc d'Ares. Una trovada més íntima i maca.
M'he oblidat de dir-vos, que totes dues són Doules i es van formant cada dia.
Aquests 10 dies estan fent un curs de Yoga Infantil intensiu, i no les veurem, però per les nits, quan arriben del curs mortes, no falten mai els seus missatges.
M'enriquiré de bones i noves energies femenines, estic contenta.
Gràcies noves amigues!!
Posts
Bé, ja veieu que no escric gaire sovint.
No tinc ordinador i aprofit quan en Radu és aqui per utilitzar el seu portàtil. He probat de fer-ho amb el telèfon, però... és horrible!! passo..
Per tant, per Reis demanaré un portàtil.. jijiji
No tinc ordinador i aprofit quan en Radu és aqui per utilitzar el seu portàtil. He probat de fer-ho amb el telèfon, però... és horrible!! passo..
Per tant, per Reis demanaré un portàtil.. jijiji
Canvis..
Sí, hi han hagut canvis, no tant sols per canviar de lloc de viure..
Han canviat els color, les olors, l'hambient, la gent, la llengua, el menjar, el paissatge,la casa... i de retruc els meus fills també han viscut canvis interns i externs.
La Meriem, a casa els avis ens tenia a tots disposats, uns ratets més uns ratets menys, però si no era un era l'altre. Aquí no, aquí generalment hi sóc jo (quan no hi ha en Radu durant la setmana) i la cosa canvia i ha canviat.
Avans li costava jugar sola, amb les seves cosetes, ara no li has de dir res, ella té la seva habitació (li encanta tenir "LA SEVA HABITACIÓ") i allà hi té el seu món. A casa els avis agafava els trastos i venia al menjador a jugar, aqui no. S'hi pot passar hores jugant al seu món de Barbies, nines, pintures.. sap que no puc estar gaire per ella en el tema de jugar perque té un germanet demandant a tope i jo ple de coses per fer a casa.
Quan en Samy fa la migdiada a aprofitem per fer cosetes, si no desideix mirar una estona la TV.
La TV!! si, a casa els avis sempre et demanava per mirar-la, aqui no. Aqui sap que té un horari de TV, matí, migdia o tarda, escull i ja està, no la demana més :D
La veig contenta, amb les seves estones de queixa ejejejej però contenta, colaboradora, es dutxa sola, es tria la roba, es vesteix, m'ajuda a desparar la taula, és l'encarregada de netejar els individuals quan acavem els àpats i ho fa sense que li haigi de demanar, m'ajuda a estendre, desestendre i m'ajuda molt amb el petit Samy, encara que a ell no li agrada gaire tenir a la seva germana al darrera..
És madura (sempre dins de la seva edat) és responsable i sap expresar el que li passa en cada moment. ËS GRAAAAAN!!! (no d'edat, eh?)
La meva petita gran mestre ;)
En Samy, en Samy va expressar les coses per dins. Al no poder dir el que sent i li passa, d'alguna manera ho havia d'expressar, oi?
A part de les vomitades del viatge, els primers dos dies va tenir febreta, sense tenir cap síntoma evident de res, no menjava res, només volia el pit, una mica de diarrees... vaja, que el canvi li corria per dintre.
Es passava els dies investigant i explorant tota la casa jijijiji, feia riure quan descobria algo nou que li havia passat per alt "OOOoooHH" amb la boca ben oberta, i et feia perque l'acompanyessis i flipessis com ell.
Per lo demés, segueix igual de destroier, rieller, simpàtic i carinyós.
I ara ja torna a menjar com sempre ejejejej
Jo.. jo tinc l'esquena altre vegada feta caldo. Tots els nervis del previatge-canvi, els tinc a l'esquena postrats. A casa els pares tots feiem tot, però tenia la gran sort de poder-me dedicar 100% als meus fills, aqui m'haig de partir amb les rentadores, els menjars, els llits, estendre, desestendre... ja no recordava que era!! No tinc temps per seure al sofà, no miro la TV!!! (Violeta, entenc quan deies que no calia tenir-la perque no tenieu temps per fer-ho ;P) La meva estona és quan els poso a dormir, i ara amb l'horari d'estiu és tard i jo estic a-go-ta-daaa!!
Per lo demés bé, estic encantada de tenir casa meva i estar amb la meva família, tots quatre, ens feia molta falta!!
Han canviat els color, les olors, l'hambient, la gent, la llengua, el menjar, el paissatge,la casa... i de retruc els meus fills també han viscut canvis interns i externs.
La Meriem, a casa els avis ens tenia a tots disposats, uns ratets més uns ratets menys, però si no era un era l'altre. Aquí no, aquí generalment hi sóc jo (quan no hi ha en Radu durant la setmana) i la cosa canvia i ha canviat.
Avans li costava jugar sola, amb les seves cosetes, ara no li has de dir res, ella té la seva habitació (li encanta tenir "LA SEVA HABITACIÓ") i allà hi té el seu món. A casa els avis agafava els trastos i venia al menjador a jugar, aqui no. S'hi pot passar hores jugant al seu món de Barbies, nines, pintures.. sap que no puc estar gaire per ella en el tema de jugar perque té un germanet demandant a tope i jo ple de coses per fer a casa.
Quan en Samy fa la migdiada a aprofitem per fer cosetes, si no desideix mirar una estona la TV.
La TV!! si, a casa els avis sempre et demanava per mirar-la, aqui no. Aqui sap que té un horari de TV, matí, migdia o tarda, escull i ja està, no la demana més :D
La veig contenta, amb les seves estones de queixa ejejejej però contenta, colaboradora, es dutxa sola, es tria la roba, es vesteix, m'ajuda a desparar la taula, és l'encarregada de netejar els individuals quan acavem els àpats i ho fa sense que li haigi de demanar, m'ajuda a estendre, desestendre i m'ajuda molt amb el petit Samy, encara que a ell no li agrada gaire tenir a la seva germana al darrera..
És madura (sempre dins de la seva edat) és responsable i sap expresar el que li passa en cada moment. ËS GRAAAAAN!!! (no d'edat, eh?)
La meva petita gran mestre ;)
En Samy, en Samy va expressar les coses per dins. Al no poder dir el que sent i li passa, d'alguna manera ho havia d'expressar, oi?
A part de les vomitades del viatge, els primers dos dies va tenir febreta, sense tenir cap síntoma evident de res, no menjava res, només volia el pit, una mica de diarrees... vaja, que el canvi li corria per dintre.
Es passava els dies investigant i explorant tota la casa jijijiji, feia riure quan descobria algo nou que li havia passat per alt "OOOoooHH" amb la boca ben oberta, i et feia perque l'acompanyessis i flipessis com ell.
Per lo demés, segueix igual de destroier, rieller, simpàtic i carinyós.
I ara ja torna a menjar com sempre ejejejej
Jo.. jo tinc l'esquena altre vegada feta caldo. Tots els nervis del previatge-canvi, els tinc a l'esquena postrats. A casa els pares tots feiem tot, però tenia la gran sort de poder-me dedicar 100% als meus fills, aqui m'haig de partir amb les rentadores, els menjars, els llits, estendre, desestendre... ja no recordava que era!! No tinc temps per seure al sofà, no miro la TV!!! (Violeta, entenc quan deies que no calia tenir-la perque no tenieu temps per fer-ho ;P) La meva estona és quan els poso a dormir, i ara amb l'horari d'estiu és tard i jo estic a-go-ta-daaa!!
Per lo demés bé, estic encantada de tenir casa meva i estar amb la meva família, tots quatre, ens feia molta falta!!
diumenge, 14 d’agost del 2011
El viatge..
Bé, el viatge va ser una mica caòtic...
Anem per pams... la nit avans jo no podia dormir per els nervis i la impaciència, total que vaig posar-me al llit a dos quarts de dues. La Meriem es va despertar al cap d'una hora amb mal de panxa.... i va venir amb mi al llit. Total que eren quarts de tres que varem poguer aclucar l'ull.
A les quatre ja sonava el despertador..ZZzzzz a la dutxa a despejar-se. Els nens encara dormien. Em vesteixo i desperto la Meriem. En Samy el vaig vestir mitg adormit i me'l vaig posar a la manduca directament, però ja despert.
Vàrem carregar les maletes amb els pares i cap a l'aeroport. Quan portàvem 10 minuts al cotxe en Samy va fer la primera rojada!! El portava a la manduca, ossigui que podeu imaginar com vàrem quedar... Ens netejem compodem i apa, seguim el camí.
Encara no havíem arribat i la segona rojada... bé ja ens canviarem a l'aeroport.
Vàrem aparcar el cotxe ens vam canviar de roba.
Quan vam anar a embarcar l'equipatge em diuen que tenia un accés de pes.. m'acagundena... total que la noia em va dir que havia tingut sort de topar-me amb ella perqué si no hagués hagut de pagar 200 i picu d'euros més... GRÀCIES NOIA!!!
Ens despedim dels pares amb el cor encongit i amb molta pena... i embarquem.
A l'avió la Meriem segueix amb el mal de panxa i en Samy també inquiet i jo.... amb el cor encongit encara, pensant que ja havia arribat l'hora, i que feia mesos semblava que no havia d'arrivar.
En Samy dorm al pit sense deixar-lo anar ni un segon, la Meriem ho intenta 10 minutets però es desperta amb ganes de vomitar. Agafo la bosseta que hi ha al seient de davant i apa, rojada al canto!!
Al cap d'un moment en Samy hi torna... AAAAAAAAHH!!
Retrovem la calma i ens posem a riure de la situació jajajajajjajaaj
Arrivem i allà ens ajuden uns joves amb les maletes. Sortim i ens esperava en Radu amb cara de felicitat i disposat a ensenyar-nos la nostra nova terra.
Arrivem a casa, és presiós, té molta llum, espaiós, PERFECTE!!!!
Anem per pams... la nit avans jo no podia dormir per els nervis i la impaciència, total que vaig posar-me al llit a dos quarts de dues. La Meriem es va despertar al cap d'una hora amb mal de panxa.... i va venir amb mi al llit. Total que eren quarts de tres que varem poguer aclucar l'ull.
A les quatre ja sonava el despertador..ZZzzzz a la dutxa a despejar-se. Els nens encara dormien. Em vesteixo i desperto la Meriem. En Samy el vaig vestir mitg adormit i me'l vaig posar a la manduca directament, però ja despert.
Vàrem carregar les maletes amb els pares i cap a l'aeroport. Quan portàvem 10 minuts al cotxe en Samy va fer la primera rojada!! El portava a la manduca, ossigui que podeu imaginar com vàrem quedar... Ens netejem compodem i apa, seguim el camí.
Encara no havíem arribat i la segona rojada... bé ja ens canviarem a l'aeroport.
Vàrem aparcar el cotxe ens vam canviar de roba.
Quan vam anar a embarcar l'equipatge em diuen que tenia un accés de pes.. m'acagundena... total que la noia em va dir que havia tingut sort de topar-me amb ella perqué si no hagués hagut de pagar 200 i picu d'euros més... GRÀCIES NOIA!!!
Ens despedim dels pares amb el cor encongit i amb molta pena... i embarquem.
A l'avió la Meriem segueix amb el mal de panxa i en Samy també inquiet i jo.... amb el cor encongit encara, pensant que ja havia arribat l'hora, i que feia mesos semblava que no havia d'arrivar.
En Samy dorm al pit sense deixar-lo anar ni un segon, la Meriem ho intenta 10 minutets però es desperta amb ganes de vomitar. Agafo la bosseta que hi ha al seient de davant i apa, rojada al canto!!
Al cap d'un moment en Samy hi torna... AAAAAAAAHH!!
Retrovem la calma i ens posem a riure de la situació jajajajajjajaaj
Arrivem i allà ens ajuden uns joves amb les maletes. Sortim i ens esperava en Radu amb cara de felicitat i disposat a ensenyar-nos la nostra nova terra.
Arrivem a casa, és presiós, té molta llum, espaiós, PERFECTE!!!!
dimarts, 9 d’agost del 2011
GRÀCIES!!
Gràcies. Gràcies a tots els que m'heu començat a llegir, quina il.luuuu!!!!
Primer de tot donar les gràcies als meus pares, sou fantàstics!! Ens heu acollit amb amor i respecte, sense pensar-vos-ho ni un segon.
Hem viscut dos anys tots junts i hem tingut vivències fantàstiques! No ha sigut difícil, oi? El naixement del petit Samy, les anades i vingudes a l'escola, la primera caiguda de dent, gronxadors, dinars, sopars, viatges a munt i a vall....
Mils i mils d'històries... però el més important és que ens hem acoplat, ens hem entés i respectat i això ha fet que la nostra convivència fluís.
Gràcies pares, sou els millors, us estimo amb fins on arriba l'univers (com diu la Meriem ejjeje) Ara per vosaltres també comença una nova etapa, aprofiteu-la bé, no sigui cas que algún dia haguem de tornar.. ;P
Amics i amigues, us trovaré molt i molt a faltar!!!!!!
Violeta maca, gràcies. Ja sé que ho he dit moltes vegades, però, que bé que ens haguem retrobat. Tot el que ha passat ens ha anat bé, havia de passar. I ara ho estem disfrutant. T'ESTIMOOOO!!!
ANTONIAAAAAAAAAA!!! ERE LA MA MEJÓ!! Gràcies per regalar-me aquest últim ratet a soles. Espero una trucada amb unes molt bones notícies, ok? ;) T'estimo Andrea!!
El meu estimat Cerclee!! ple de dones fantàstiques i maravelloses, com us trovaré a faltar... he aprés tant de vosaltres i de mi mateixa, s'us emportaria a totes!! Espero fer un Cercle per vacances de Nadal, eh?? jijijiji Gràcies per ser-hi :*****
Calma, l'Espai Familiar, la plaça tova.... ai senyor!! A veure com ho portarem tot això... (rodolí!! jijiji)
També voldria mencionar a la Laura i en Toni, gràcies per deixar-nos entrar a casa vostra, sou una família fantàstica, m'ha agradat molt trovar-vos. La Meriem ha disfrutat molt amb la Xènia!! Gràcies Sandreta per deixar-me aquest llegat :D
Germà, cunyada... us esperem a Galícia!!! Seguiu amb el vostre hortet sembrant i recollint com fins ara. Estic segura que serà tot com espereu que sigui ;) A vosaltres s'us escau molt bé la dita "qui sembra, recull" i el vostre fruit és bó. US ESTIMOOOOOOOOOO!!!
A la familiiii!! primas, us estimo... Avis, tietes!!!
Jèssica macaaaa!! trovaràs el que busques fijo perque ho dic jo i s'ha acavat!!
Eva presiosa.. hem de reencontrar-nos, eh? ;)
El meus primos de Gràcia!!! Us estimo més que macaguntoot!! prima trata de dejarlo, ok? jijijiji Primo, tot es tornarà a redressar. ;)
Jolin, no acavaria mai... a tota la resta, i podeu donar-vos tots per aludits, un petò ben fort i us esperem a tots (per separat, eh?) a que ens vingueu a fer una visitilla, ok?¿?¿
GRÀCIES A TOTS!!!!!
Primer de tot donar les gràcies als meus pares, sou fantàstics!! Ens heu acollit amb amor i respecte, sense pensar-vos-ho ni un segon.
Hem viscut dos anys tots junts i hem tingut vivències fantàstiques! No ha sigut difícil, oi? El naixement del petit Samy, les anades i vingudes a l'escola, la primera caiguda de dent, gronxadors, dinars, sopars, viatges a munt i a vall....
Mils i mils d'històries... però el més important és que ens hem acoplat, ens hem entés i respectat i això ha fet que la nostra convivència fluís.
Gràcies pares, sou els millors, us estimo amb fins on arriba l'univers (com diu la Meriem ejjeje) Ara per vosaltres també comença una nova etapa, aprofiteu-la bé, no sigui cas que algún dia haguem de tornar.. ;P
Amics i amigues, us trovaré molt i molt a faltar!!!!!!
Violeta maca, gràcies. Ja sé que ho he dit moltes vegades, però, que bé que ens haguem retrobat. Tot el que ha passat ens ha anat bé, havia de passar. I ara ho estem disfrutant. T'ESTIMOOOO!!!
ANTONIAAAAAAAAAA!!! ERE LA MA MEJÓ!! Gràcies per regalar-me aquest últim ratet a soles. Espero una trucada amb unes molt bones notícies, ok? ;) T'estimo Andrea!!
El meu estimat Cerclee!! ple de dones fantàstiques i maravelloses, com us trovaré a faltar... he aprés tant de vosaltres i de mi mateixa, s'us emportaria a totes!! Espero fer un Cercle per vacances de Nadal, eh?? jijijiji Gràcies per ser-hi :*****
Calma, l'Espai Familiar, la plaça tova.... ai senyor!! A veure com ho portarem tot això... (rodolí!! jijiji)
També voldria mencionar a la Laura i en Toni, gràcies per deixar-nos entrar a casa vostra, sou una família fantàstica, m'ha agradat molt trovar-vos. La Meriem ha disfrutat molt amb la Xènia!! Gràcies Sandreta per deixar-me aquest llegat :D
Germà, cunyada... us esperem a Galícia!!! Seguiu amb el vostre hortet sembrant i recollint com fins ara. Estic segura que serà tot com espereu que sigui ;) A vosaltres s'us escau molt bé la dita "qui sembra, recull" i el vostre fruit és bó. US ESTIMOOOOOOOOOO!!!
A la familiiii!! primas, us estimo... Avis, tietes!!!
Jèssica macaaaa!! trovaràs el que busques fijo perque ho dic jo i s'ha acavat!!
Eva presiosa.. hem de reencontrar-nos, eh? ;)
El meus primos de Gràcia!!! Us estimo més que macaguntoot!! prima trata de dejarlo, ok? jijijiji Primo, tot es tornarà a redressar. ;)
Jolin, no acavaria mai... a tota la resta, i podeu donar-vos tots per aludits, un petò ben fort i us esperem a tots (per separat, eh?) a que ens vingueu a fer una visitilla, ok?¿?¿
GRÀCIES A TOTS!!!!!
dilluns, 8 d’agost del 2011
Falta poc més d'un dia....
Bé, d'aqui poc més d'un dia marxem.
Marxem a Galícia a començar una nova etapa de la nostre vida.
Noves cares, nous paissatges, noves olors, nous reptes... TOT NOU!!!
Quan en Radu em va dir que havia trovat feina a Galícia quasi em moro!! Per dins pensava.. segur que li sortirà algo més a prop, no?.... Doncs no, l'univers, o com cada ú li vulgui dir, ha volgut que el nostre camí segueixi lluny d'aquí. LLuny de la gent estimada, els pares, els amics, la família... ai mare!!
Si, jo també em vaig escagarrinar al principi, però ara, cada vegada que algú em pregunta com estàs dic que bé, amb ganes, ganes de canvis. I és cert, només em noto aquell pessigolleig a la panxa de nervis, em costa dormir-me a les nits, em desperto d'hora... jejjejeej lo típic quan "s'avecinen" canvis importants, oi?
No sé com m'hi trovaré allà. El poblet és molt bonic, platja, un passeig presiós i un parc gegant on els nens hi podran correr i saltar.
També m'hi esperen mares, mares amb la mateixa filosofía de criança que nosaltres i això em fa feliç, tinc moltes ganes de conèixe-les, m'esperen amb els brassos oberts. :D
Ja us aniré explicant, aquest post no sé ni com l'he escrit, suposo que per començar amb alguna cosa.
mil petons a tots!!
Marxem a Galícia a començar una nova etapa de la nostre vida.
Noves cares, nous paissatges, noves olors, nous reptes... TOT NOU!!!
Quan en Radu em va dir que havia trovat feina a Galícia quasi em moro!! Per dins pensava.. segur que li sortirà algo més a prop, no?.... Doncs no, l'univers, o com cada ú li vulgui dir, ha volgut que el nostre camí segueixi lluny d'aquí. LLuny de la gent estimada, els pares, els amics, la família... ai mare!!
Si, jo també em vaig escagarrinar al principi, però ara, cada vegada que algú em pregunta com estàs dic que bé, amb ganes, ganes de canvis. I és cert, només em noto aquell pessigolleig a la panxa de nervis, em costa dormir-me a les nits, em desperto d'hora... jejjejeej lo típic quan "s'avecinen" canvis importants, oi?
No sé com m'hi trovaré allà. El poblet és molt bonic, platja, un passeig presiós i un parc gegant on els nens hi podran correr i saltar.
També m'hi esperen mares, mares amb la mateixa filosofía de criança que nosaltres i això em fa feliç, tinc moltes ganes de conèixe-les, m'esperen amb els brassos oberts. :D
Ja us aniré explicant, aquest post no sé ni com l'he escrit, suposo que per començar amb alguna cosa.
mil petons a tots!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)