Van portar "Bola" que és com el típic pa de pessíc, sucs, galetes i apaa!!!
Varem estar de conya, els nenes jugaven al seu aire, o junts, o amb nosaltres, o els pares.. amb qui els-hi vingués de gust, sense restriccions. Les dues prinsceses jugaven a l'habitació i de tant en tant venien disfressades i pintades com unes mones i ens ensenyaven el ball que havien fet.. els petits se les quedaven mirant, anonadats ejejej i encavat les aplaudiem tots, bieeeeeeeeen!!!! I s'en tornaven a preparar el pròxim número.
les mares, sense premeditació, anavem creant un petit Cercle parlant de la criança i de mil coses més, els homes es cuidàven dels petits si nessessitaven quelcom, res forçat, toot fluiiiaaaa!!!
Em vaig sentir com en una tribu de l'Àfrica (dic de l'Àfrica perque és el primer que m'ha passat pel cap, però en podría dir mooolts més :)), on la dona no se sent mai sola, sobretot quan acava de ser mare i se sent més perduda que mai, al nostre món, és clar! Perque allà on viuen en tribu, penso, tot és més fàcil. Les dones s'ajuden unes a les altres, les criatures, de diferentes edats, volten i juguen al seu ritme, sense que cap adult que els-hi dirigeixi el joc, puja aqui, baixa per allà... són lliures per explorar!!
També em fa pensar amb el que s'en diuen "Guetos". A Blanes, la comunitat africana, viuen quasi tots en els mateixos blocs de pisos.. segueixen fent tribu? Estar clar que si!! Normalment tenen les portes obertes del pis i pujen i baixen com si d'un poblat es tractés. El nens juguen tots, normalment, en un pati d'un dels patis, que s'ha fet comunitari, on a part de jugar-hi, s'hi fan totes les celebracions tribals.
Amb tot això no vull dir que cada cop que t'ajuntes amb molta gent et pots sentir així. Una tribu es val del respecte entre tots els membres, sentir-s'hi a gust, que flueixi tot sense forçar res.... crec que és una actitut, un sentiment..
És fantàstic, oi?
Em va encantar sentir-me en tribu aquell diumenge :)
