Bueno, después de mucho pensar, passar por crisis existenciales, que hacer con mi vida, con mi "yo", y de que me preguntarais que és lo que se estaba engendrando dentro de mi.... ya os puedo contar lo que estoy a punto de parir!!
Quando estuve viviendo en Torelló, un pueblo de montaña que no és el mio ;), estuve pensando en montar un grupo de Crianza respetuosa, peró supongo que las circunstàncias, y el que yo no debería de estar preparada, y me faltaba muuuucho por aprender, y todavía queda muuuucho por aprender, no lo hice.
En Blanes, mi pueblo, formé parte de uno, l'Espai Familiar, y de un grupo de apoyo a la lactància, Calma. Ahí aprendí mucho de todas las mamás y los bebés que participaban en ellos.
Peró quienes más me han enseñado han sido mis hijo, Meriem y Samy. Con ellos aprendí lo que era el amor incondicional, a seguir mis instintos mamíferos, a escucharlos ya en mi vientre y a respetar su evolución natural, sin adoctrinar, sin manipular, sin prisas, dejandolos explorar por sí mismos, sin condicionar ni dirigir sus juegos, respetando y participando de sus decisiones, compartiendo buenos y sobretodo malos momentos "ABRAZAME CUANDO MENOS LO MEREZCA QUE SERÁ CUANDO MÁS LO NECESSITE" (gran frase!)
Me han abierto todo un mundo por explorar y aprender, la maternidad y la crianza con apego y respeto.
Con todo esto dentro de mi, sentía la necesidad de parirlo, y compartirlo con los demás papás y mamás.
Ayudar, mostrar, compartir, sentir, respetar, entender, conectar... estos són mis objetivos en és proyecto.
Si, he creado un grupo de crianza respetuosa y natural y apoyo a la lactáncia materna y al parto respetado y consciente :D
El nombre... bién, el primero que me vino a la cabeza fué MÍMAME, y ese serà.
Creo que MÍMAME abarca a toda la família. A la mamà cuando está embarazada, al bebe que hay dentro de ella, en el parto, la lactáncia, en el puerperio, al papá, al niño.. Todos debemos ser mimados y respetados en cada fase de nuestras vidas.
Apa! pues ahi lo teneis!!
Cuento con el apoyo de la pediatra de Ares, Natália (Abrazos) como amiga y matrona, con las grandes amigas Doulas y grandes mujeres, que no paran de crecer, que he encontrado , Aroa, Vero, Natàlia, Ana, Bea, Cris... y todas con las que me apoyais y que todavía no nos concemos mucho, peró todo llegará ;) y a mi gran apoyo, mi compañero de viage mi maridito.
Y en la leganía, però siempre a mi lado, mis padres (us estimo!), a mis dos grandes amigas Andrea y Violeta (quiero veros yaa!!), mi hermano y mi cuñaaaaaaa!! (jijijij), mi Círculo de mujeres (os siento taaan cerca..), a mi gran família.. A TODOS GRÁCIAS!!
Por cierto, tenenos local, gràcias al ayuntamiento de Ares ;)
Bicooos!! Petoons!!
dijous, 10 de novembre del 2011
A partir de ahora ;)
A partir de ahora escriviré los posts en castellano.
Aqui en Galícia hemos hecho muchas amistades y si no no entenderia lo que escribo. Seguramente haré faltillas, y me me equivocaré con las "Y" "i" jejejeje però la cuestión es que me podais leer a partir de ahora.
Grácias a todos!!
Aqui en Galícia hemos hecho muchas amistades y si no no entenderia lo que escribo. Seguramente haré faltillas, y me me equivocaré con las "Y" "i" jejejeje però la cuestión es que me podais leer a partir de ahora.
Grácias a todos!!
diumenge, 6 de novembre del 2011
Sentir-se en tribu
El diumenge passat van venir a passar la tarda a casa, els amics que em fet aqui. L'Aroa amb el seu marit Miguel i els seus dos filla Ainara i Ízan (5 i any i mig d'edat), la Vero amb en Breixo (quasi 3 anys) i nosaltres quatre, és clar!
Van portar "Bola" que és com el típic pa de pessíc, sucs, galetes i apaa!!!
Varem estar de conya, els nenes jugaven al seu aire, o junts, o amb nosaltres, o els pares.. amb qui els-hi vingués de gust, sense restriccions. Les dues prinsceses jugaven a l'habitació i de tant en tant venien disfressades i pintades com unes mones i ens ensenyaven el ball que havien fet.. els petits se les quedaven mirant, anonadats ejejej i encavat les aplaudiem tots, bieeeeeeeeen!!!! I s'en tornaven a preparar el pròxim número.
les mares, sense premeditació, anavem creant un petit Cercle parlant de la criança i de mil coses més, els homes es cuidàven dels petits si nessessitaven quelcom, res forçat, toot fluiiiaaaa!!!
Em vaig sentir com en una tribu de l'Àfrica (dic de l'Àfrica perque és el primer que m'ha passat pel cap, però en podría dir mooolts més :)), on la dona no se sent mai sola, sobretot quan acava de ser mare i se sent més perduda que mai, al nostre món, és clar! Perque allà on viuen en tribu, penso, tot és més fàcil. Les dones s'ajuden unes a les altres, les criatures, de diferentes edats, volten i juguen al seu ritme, sense que cap adult que els-hi dirigeixi el joc, puja aqui, baixa per allà... són lliures per explorar!!
També em fa pensar amb el que s'en diuen "Guetos". A Blanes, la comunitat africana, viuen quasi tots en els mateixos blocs de pisos.. segueixen fent tribu? Estar clar que si!! Normalment tenen les portes obertes del pis i pujen i baixen com si d'un poblat es tractés. El nens juguen tots, normalment, en un pati d'un dels patis, que s'ha fet comunitari, on a part de jugar-hi, s'hi fan totes les celebracions tribals.
Amb tot això no vull dir que cada cop que t'ajuntes amb molta gent et pots sentir així. Una tribu es val del respecte entre tots els membres, sentir-s'hi a gust, que flueixi tot sense forçar res.... crec que és una actitut, un sentiment..
És fantàstic, oi?
Em va encantar sentir-me en tribu aquell diumenge :)
Van portar "Bola" que és com el típic pa de pessíc, sucs, galetes i apaa!!!
Varem estar de conya, els nenes jugaven al seu aire, o junts, o amb nosaltres, o els pares.. amb qui els-hi vingués de gust, sense restriccions. Les dues prinsceses jugaven a l'habitació i de tant en tant venien disfressades i pintades com unes mones i ens ensenyaven el ball que havien fet.. els petits se les quedaven mirant, anonadats ejejej i encavat les aplaudiem tots, bieeeeeeeeen!!!! I s'en tornaven a preparar el pròxim número.
les mares, sense premeditació, anavem creant un petit Cercle parlant de la criança i de mil coses més, els homes es cuidàven dels petits si nessessitaven quelcom, res forçat, toot fluiiiaaaa!!!
Em vaig sentir com en una tribu de l'Àfrica (dic de l'Àfrica perque és el primer que m'ha passat pel cap, però en podría dir mooolts més :)), on la dona no se sent mai sola, sobretot quan acava de ser mare i se sent més perduda que mai, al nostre món, és clar! Perque allà on viuen en tribu, penso, tot és més fàcil. Les dones s'ajuden unes a les altres, les criatures, de diferentes edats, volten i juguen al seu ritme, sense que cap adult que els-hi dirigeixi el joc, puja aqui, baixa per allà... són lliures per explorar!!
També em fa pensar amb el que s'en diuen "Guetos". A Blanes, la comunitat africana, viuen quasi tots en els mateixos blocs de pisos.. segueixen fent tribu? Estar clar que si!! Normalment tenen les portes obertes del pis i pujen i baixen com si d'un poblat es tractés. El nens juguen tots, normalment, en un pati d'un dels patis, que s'ha fet comunitari, on a part de jugar-hi, s'hi fan totes les celebracions tribals.
Amb tot això no vull dir que cada cop que t'ajuntes amb molta gent et pots sentir així. Una tribu es val del respecte entre tots els membres, sentir-s'hi a gust, que flueixi tot sense forçar res.... crec que és una actitut, un sentiment..
És fantàstic, oi?
Em va encantar sentir-me en tribu aquell diumenge :)
Abrazos
A part del grup de lactància, avans de venir a viure aquí, vaig posar-me en contacte amb el grup de criança respectuosa Abrazos.
Primer va nèixer el grup BBTTA, només abarcava la lactància, encara que les dones que ho portaven ja tenien unes idees clares de criança ;)
En una de les trobades, es van trobar amb una escena que els va fer replantejar el formar un grup a part de criança i alletament (una mare va clavar una bufa al fill gran 0_o )
Ossigui que, a partir d'aleshores, el grup de mares que tenia més temps per dedicar-s'hi, van montar aquest grup, Abrazos.
A la primera trobada que vaig anar, ara ja fa 2 mesos...em van tractar com una més, ens varem presentar totes, els nens més grans jugàven al seu aire.. em vaig sentir integrada desde el minut 0.
La noia que condueix una mica el grup, la Natàlia, és matrona. Està de baixa pel naixement de la seva segona filla Gaya. Ella i el seu home són Gutmanistes (Laura Gutman) a tope!!
Bàsicament és planteja un tema per cada trobada i tothom hi participa. Està bé perqué sóm bastantes mares i fills i encara que totes tenim les mateixes idees de criança, sempre en treus d'idees noves.
SEmpre hi ha la típica mare desesperada pel són, el menjar, rabietes... entre totes ens ajudem, m'agrada, em trobo en un Cercle de Mares totalment respectuós i sincer.
DE tant en tant, fan xerrades, tallers, conferències..
Ara m'estant ajudant moooolt amb el meu nou projecte :)
Primer va nèixer el grup BBTTA, només abarcava la lactància, encara que les dones que ho portaven ja tenien unes idees clares de criança ;)
En una de les trobades, es van trobar amb una escena que els va fer replantejar el formar un grup a part de criança i alletament (una mare va clavar una bufa al fill gran 0_o )
Ossigui que, a partir d'aleshores, el grup de mares que tenia més temps per dedicar-s'hi, van montar aquest grup, Abrazos.
A la primera trobada que vaig anar, ara ja fa 2 mesos...em van tractar com una més, ens varem presentar totes, els nens més grans jugàven al seu aire.. em vaig sentir integrada desde el minut 0.
La noia que condueix una mica el grup, la Natàlia, és matrona. Està de baixa pel naixement de la seva segona filla Gaya. Ella i el seu home són Gutmanistes (Laura Gutman) a tope!!
Bàsicament és planteja un tema per cada trobada i tothom hi participa. Està bé perqué sóm bastantes mares i fills i encara que totes tenim les mateixes idees de criança, sempre en treus d'idees noves.
SEmpre hi ha la típica mare desesperada pel són, el menjar, rabietes... entre totes ens ajudem, m'agrada, em trobo en un Cercle de Mares totalment respectuós i sincer.
DE tant en tant, fan xerrades, tallers, conferències..
Ara m'estant ajudant moooolt amb el meu nou projecte :)
diumenge, 9 d’octubre del 2011
No pot ser...
No volia deixar passar aquesta entrevista, pèssima per cert, d'un home que s'ha lucrat i segueix lucrant-se a base de que els pares deixin plorar a els seus fills amb el propòsit d' "ensenyar-los a dormir", i a més a més ara escriu un llibre, junt amb un altre iluminat, sobre com criar-los i educar-los.....i parla de lactànciaa!!!!
HORROOOR!!!
Pediatra?¿?¿? vinga va...
Entrevista
També us deixo la reflexió sobre el Mètode Estivill de Rosa Jové autora del llibre "Dormir sin llorar", gran reflexió!
Reflexió Rosa Jové
HORROOOR!!!
Pediatra?¿?¿? vinga va...
Entrevista
També us deixo la reflexió sobre el Mètode Estivill de Rosa Jové autora del llibre "Dormir sin llorar", gran reflexió!
Reflexió Rosa Jové
BBTTA
Bé, després de moooolts de dies sense cap entrada, per fí tinc un ratet, avans no es desperti en Samy, per escriure alguna coseta:D
Vull dedicar un post a BBTTA, el grup de suport a l'alletament matern de Narón.
Quan vaig saver que vindria a viure a Galícia, de seguida em vaig posar a buscar grups de suport, de criança.. i d'entre ells vaig trobar aquest, el que tindria més a prop.
Arrel del contacte, vaig començar a parlar vía mail amb tres de les mares que el conduèixen, l'Aroa, l'Ana i la Vero, que ara són les meves noves amistats d'aquí i encantadores :)
Bé, doncs, quan el grup es va tornar a posar en marxa després de vacances, hi vaig anar amb elles.
Les trobades es fan en una escoleta rural d'infantil de Narón, on els nens més grandets i no tant bebés s´ho passen pipa, entre el pati amb quatre gronxadors, i tot el que hi ha a l'aula on estem.. és perfecte!
Quan hi vaig entrar per primera vegada em vaig sentir taaaaaaaaant be!! Al principi amb vergonyeta, tot s'ha de dir.
La Vero em va anunciar,"és Judith, la mami catalana que os dijimos que vendria, venga, iros presentando".
Totes es van presentar, el nom dels seus fills (que al arribar, et posen una enganxina al pit amb el teu nom i el del fills :D), el seu, tipus de part, la lactància, si els-hi va costar al principi... vamos, una bona presentació!
Eren entre 15 o 20 mares!!!
Em va fer gràcia perque n'hi va haver una que diu; "yo soy la rara, mi hija va a base de biberones y potitos" y es va posar a riure jajajajajaja "però me encanta estar aqui rodeada de mamis, niños y tetas, aprendiendo para el pròximo que de seguro serà diferente.."
Després em van explicar que va tenir molt mal assessorament amb la lactància i quan va trobar el grup el bebé ja tenia 4 o 5 mesos... bé, cada ú amb la seva història.
El que em va soptar va ser veure tal cantitat de cotxets i li vaig preguntar a la Vero si no hi havia ningú donant info sobre portabebés. Em va comentar que sí, però que la cultura portabebés no estava gaire arrelada.
Aquí fan servir molt el pouch i el mei-tai, el foulard comença a pujar..La Vero em va dir si estaría disposada a fer una mica de xerrada sobre portabebés...?¿?¿?¿?¿ JOO?? No, no... no tinc formació per això, lo únic que puc fer és explicar la meva experiència amb ells, "pues perfecto!!"
Al cap de dos dies, es va posar en contacte amb mi una altre mare, la Susana. Com diu ella "una friky dels portabebés" jeje Vàrem decidir que per la pròxima reunió portaríem tots els portabebés que tenim entre les dues i els-hi deixaríem probar a totes les que volguèssin.
Els varem anar treient i posant al terra, al mig del cercle de mares. Al prinsipi va costar, però després et començaven a preguntar... va estar moolt bé! Tres de les mares van quedar encantades amb la Manduca, i d'altres amb el foualrd elàstic.
De moment havíem trencat el gel mames-bebés-portabebés.
Em decidit que ho farem a cada reunió :)
Pues eso, que cada vegada em vaig sentint més integrada i estimada per tota aquesta colla de mares i fills tant macus i que m'han rebut amb els braços i cors ben oberts!!
Vull dedicar un post a BBTTA, el grup de suport a l'alletament matern de Narón.
Quan vaig saver que vindria a viure a Galícia, de seguida em vaig posar a buscar grups de suport, de criança.. i d'entre ells vaig trobar aquest, el que tindria més a prop.
Arrel del contacte, vaig començar a parlar vía mail amb tres de les mares que el conduèixen, l'Aroa, l'Ana i la Vero, que ara són les meves noves amistats d'aquí i encantadores :)
Bé, doncs, quan el grup es va tornar a posar en marxa després de vacances, hi vaig anar amb elles.
Les trobades es fan en una escoleta rural d'infantil de Narón, on els nens més grandets i no tant bebés s´ho passen pipa, entre el pati amb quatre gronxadors, i tot el que hi ha a l'aula on estem.. és perfecte!
Quan hi vaig entrar per primera vegada em vaig sentir taaaaaaaaant be!! Al principi amb vergonyeta, tot s'ha de dir.
La Vero em va anunciar,"és Judith, la mami catalana que os dijimos que vendria, venga, iros presentando".
Totes es van presentar, el nom dels seus fills (que al arribar, et posen una enganxina al pit amb el teu nom i el del fills :D), el seu, tipus de part, la lactància, si els-hi va costar al principi... vamos, una bona presentació!
Eren entre 15 o 20 mares!!!
Em va fer gràcia perque n'hi va haver una que diu; "yo soy la rara, mi hija va a base de biberones y potitos" y es va posar a riure jajajajajaja "però me encanta estar aqui rodeada de mamis, niños y tetas, aprendiendo para el pròximo que de seguro serà diferente.."
Després em van explicar que va tenir molt mal assessorament amb la lactància i quan va trobar el grup el bebé ja tenia 4 o 5 mesos... bé, cada ú amb la seva història.
El que em va soptar va ser veure tal cantitat de cotxets i li vaig preguntar a la Vero si no hi havia ningú donant info sobre portabebés. Em va comentar que sí, però que la cultura portabebés no estava gaire arrelada.
Aquí fan servir molt el pouch i el mei-tai, el foulard comença a pujar..La Vero em va dir si estaría disposada a fer una mica de xerrada sobre portabebés...?¿?¿?¿?¿ JOO?? No, no... no tinc formació per això, lo únic que puc fer és explicar la meva experiència amb ells, "pues perfecto!!"
Al cap de dos dies, es va posar en contacte amb mi una altre mare, la Susana. Com diu ella "una friky dels portabebés" jeje Vàrem decidir que per la pròxima reunió portaríem tots els portabebés que tenim entre les dues i els-hi deixaríem probar a totes les que volguèssin.
Els varem anar treient i posant al terra, al mig del cercle de mares. Al prinsipi va costar, però després et començaven a preguntar... va estar moolt bé! Tres de les mares van quedar encantades amb la Manduca, i d'altres amb el foualrd elàstic.
De moment havíem trencat el gel mames-bebés-portabebés.
Em decidit que ho farem a cada reunió :)
Pues eso, que cada vegada em vaig sentint més integrada i estimada per tota aquesta colla de mares i fills tant macus i que m'han rebut amb els braços i cors ben oberts!!
diumenge, 25 de setembre del 2011
Visita sorpresa!!
Com cada dimecres, ens truquem amb les mames amigues per anar a BBTTA (grup de suport a l'alletament).
Em truca la Vero que em passarà a recollir cap a dos quarts de cinc, ok. Al migdia, m'envia un missatge l'Aroa que al final ens recollirà ella cap a les cinc i pico.. Jo li pregunto si a la Vero li ha passat res. Em diu que no, que ja m'ho explicarà que no te gaire bateria al mobil.. "ok, cuando salgais de casa avisame y estaremos listos" No em contesta.
Cap a les cinc i poc, truquen a la porta. "L'Aroaa!!! Òstres no m'ha trucat, és clar, no tenia bateria.." La faig pujar perque en Samy s'acava de despertar de la migdiada.. (els-hi va anar rodó!)
Obro la porta i la Meriem surt corrents a rebre la seva nova amigueta. Desde dins sento xiuxiueixos... Per dins meu penso, "segur que la Vero també ha vingut i venen aqui a liarla per sorpres jijiji"
Quan vaig cap a la porta em trobo.. EM TROBO A MA MAREEEE!!!!! I DESPRÉS AL PAREEEE!!! JODEEEEEEEEEEEEEEEERR QUE FEU AQUI?¿?!!?¿? La meva cara.. no sé com deuría ser, però de lerda flipada sii!!
Òstres els meus pares han vingut ha passar uns dies amb nosaltres!! A casa nostre!! I les meves noves amistats els havien anat a buscar a l'aeroport, n'eren còmplices! Quina sort que tinc :D
Han sigut uns dies bonics, ensenyant la casa, el poble, l'avi ha acompanyat la neta a l'escola, ens ha portat el pà al matí, hem fet colecho amb la mita, la Meriem, en Samy i jo, em esmorzat, dinat, brenat i sopat junts. Els nens han estat contents i una mica deshubicats, tot s'ha de dir..
Avui, avans de que marxéssin cap a Blanes, els hem portat a un dels llocs que ens va enamorar, hem fet tàpers i apa! a dinar a la platja que hi ha avans de Cedeira.
Éxplicaria moltes cosetes, però crec que millor us deixo unes instantànies per que ho veieu per vosltres mateixos.
Em truca la Vero que em passarà a recollir cap a dos quarts de cinc, ok. Al migdia, m'envia un missatge l'Aroa que al final ens recollirà ella cap a les cinc i pico.. Jo li pregunto si a la Vero li ha passat res. Em diu que no, que ja m'ho explicarà que no te gaire bateria al mobil.. "ok, cuando salgais de casa avisame y estaremos listos" No em contesta.
Cap a les cinc i poc, truquen a la porta. "L'Aroaa!!! Òstres no m'ha trucat, és clar, no tenia bateria.." La faig pujar perque en Samy s'acava de despertar de la migdiada.. (els-hi va anar rodó!)
Obro la porta i la Meriem surt corrents a rebre la seva nova amigueta. Desde dins sento xiuxiueixos... Per dins meu penso, "segur que la Vero també ha vingut i venen aqui a liarla per sorpres jijiji"
Quan vaig cap a la porta em trobo.. EM TROBO A MA MAREEEE!!!!! I DESPRÉS AL PAREEEE!!! JODEEEEEEEEEEEEEEEERR QUE FEU AQUI?¿?!!?¿? La meva cara.. no sé com deuría ser, però de lerda flipada sii!!
Òstres els meus pares han vingut ha passar uns dies amb nosaltres!! A casa nostre!! I les meves noves amistats els havien anat a buscar a l'aeroport, n'eren còmplices! Quina sort que tinc :D
Han sigut uns dies bonics, ensenyant la casa, el poble, l'avi ha acompanyat la neta a l'escola, ens ha portat el pà al matí, hem fet colecho amb la mita, la Meriem, en Samy i jo, em esmorzat, dinat, brenat i sopat junts. Els nens han estat contents i una mica deshubicats, tot s'ha de dir..
Avui, avans de que marxéssin cap a Blanes, els hem portat a un dels llocs que ens va enamorar, hem fet tàpers i apa! a dinar a la platja que hi ha avans de Cedeira.
Éxplicaria moltes cosetes, però crec que millor us deixo unes instantànies per que ho veieu per vosltres mateixos.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)