CEDEIRA

Seguim amb la nostre descoberta...
Aquest cap de setmana passat vam anar a Cedeira. Les noies que he conegut m'havien dit que les platges d'allà eren una passada.
A part, el temps que varem estar buscant pis per internet, vaig trovar moltes casetes en aquest poblet i em va cridar l'atenció...

Vam passar Valdoviño, i a uns deu minuts vam arribar a Cedeira.
També, un poblet petit, ja una mica més turístic però sense sortir-se de l'encant de poblet petit. I al igual que a Valdoviño.. ens vam comprar moltes cases i terrenys per fer-nos-en una de fusta jijijiji

Mentre anavem buscant algún indicatiu de "praia".. miràvem el paissatge i... oooohhh!!! Haig de dir que hi han mils i mils d'eucaliptos, que és l'arbre que més em vist per aquí, i amb la finestreta baixada t'entra aquella olor..mm.... fantàstic!!!
Desde la carretera per on anavem, vèiem les platges...
Aparquem i caminem, i altre vegada aquells caminets de fusta...

Arribem a la platja.. bé, el cantó on erem nosaltres era ría. Semblava un llac al vellmig d'uns turonets que et guardaven de l'aire.
Era una imatge de quadre, postal, fotografía... era presiós i tranquil, familiar!

En Samy i la Meriem s'ho van passar d'alló més bé.(Haig de dir que l'aigua estava congelada és poc...)
Nosaltres estàvem asseguts a la sorreta i ells dos corríen per l'aigua com dos animalets lliures.
Agafaven algues i et feien una amanida amb un moment jijiji

Quan ja estàvem aburrits de que aquella aigua no s'hi podia fer gaire més cosa.. van anar cap a l'altre banda, on hi havia el gran mar.. allò era una altre història!!
Aquell raconet per en Samy era perfecte, però a la Meriem li agraden les emocions fortes (com son pare ;P)
Per cert.. quan ja marxàvem cap a mar obert, aquell trosset on erem nosaltres havia canviat, teniem més trós de platja.. les marees feien de les seves.
Sí, la marea baixava, i ho feia molt ràpid, és una passada.. en un parell d'hores aquella mena de llac va quedar sec i plé de gavines mariscant.

Aqui us deixo unes imatges del que rodejava aquell mar espectacular, i degut a la mareá, amb les onades cada vegada més lluny.

Quan la marea va xuclar encara més tota aquella aigua, va començar a quedar com una illeta al mig del mar on veies que la gent hi començava a anar a passejar i nosaltres no havíem de ser menys, no? jijiji Som-hi doncs, a correr!!!

Hi vam estar ben bé una hora en aquella illeta que cada cop era menys illa i és fusionava amb la sorra de la platja.
Aqui fa gràcia agafar petxinetes perque n'hi ha tot arreu i de totes mides, formes i colors, i vam començar a agafar-ne. Tot d'una en Radu en va trovar de plenes!!!!
I tots tres, ajudats i esquitxats per en Samy, en vam omplir un tupper fins d'alt.

Posaves les mans sota la sorra i no paraven de sortir!! En Radu només pensava amb les cloïsses a la paella amb llimona que ens menjaríem per sopar mmmmm!!

S'ens va apropar un home i ens va dir "yo, no me quiero meter.. pero allí viene el vigilante.."
Ai mare!!
Si, si.. el vigilante va venir i ens va dir que aquesta zona era un entorn natural protegit i que "no se podia mariscar"... COMMOLLL?¿?!!?¿ Sense saver-ho estavem mariscando!! Vaia tela..
Jo, con mi asento castellano, li vaig dir que no saviem res, erem catalans que portàvem 4 dies aquí, i que per res del món voldríem fer malbé el medi natural ón erem.
Va veure que erem uns "notes que estavem jugant amb els nens i apa, "bien, tranquilos, no les tomaré los datos, però les pido que cojan eso y lo vaian a tirar donde la olas, y bien esparcido"...

Només hagués faltat que ens empapeléssin....

I bé, ens vam quedar sense aquell suculent sopar que ens haviem immaginat ;P
Vam arrivar a casa morts, però ben disfrutats!!